Niporepte 310 Assecant les xarxes
dins Relats en català
L'inconscient
és com aquesta xarxa
que es va assecant.
Amb el record del mar,
del sol, que és sempre a punt.
Helena Bonals
Tramposa trama
estesa al sol descansa
sobre el mar càndid,
més tard l'abraçarà
per devorar els seus fills
KEFAS
Que pels forats de la xarxa s'escolin els records trists i quedin atrapats els bons.
ResponEliminaAixò és sempre així, per sort, del natural, Xavier.
EliminaEl inconsciente es oceánico.
ResponEliminaPor un 2021 purificador.
L'inconscient és inhexaurible, Fackel.
EliminaBon 2021!
inexhaurible, vull dir!
ResponEliminaTramposa trama
ResponEliminaestesa al sol descansa
sobre el mar càndid,
més tard l'abraçarà
per devorar els seus fills
kefas
Kefas,
EliminaNo sé com funcionen aquestes xarxes, no sé si la meva interpretació és correcta del tot, potser la teva idea hi toca més.
M'agrada la imatge, Helena, la trobo preciosa: aquest mar tan serè, aquests colors, aquesta calma... Potser fer l'inconscient conscient (paradoxalment) del mar i del sol és el que fa bonic el poema, crec.
ResponEliminaBon any, Helena!!
August,
EliminaM'has fet pensar en una tanka meva: "No te n'oblides/ d'aquell llamp, ni del lloc/ on s'encabia./ N'eres molt conscient/ perquè era irreflexiu". Com la memòria involuntària.
Segur que el nostre inconscient (el súper-jo freudià) es nodreix d'experiències acumulades, i per tant de records, més o menys latents o somorts, però que sempre actuen i ens configuren. Que coses grans i belles com el mar i el sol (i la poesia, l'art) hi siguin sempre a punt, és un consol. Potser per això, a la llarga, els bons records perduren. Però l'inconscient va fent, no para, i al capdavall és el motor que ens empeny.
ResponEliminaRamon,
EliminaL'inconscient és com la poesia, irracional, però lúcid. Qualsevol idea que no provingui d'ell no és autènticament bona.
Hola Helena, és un tanka molt enginyós. L'inconscient se t'obert amb aquesta xarxa, que està a punt la valoració que s'obri al record.
ResponEliminaEts molt original.
El primer vers: L'inconscient, has forçat un poc el vers per a tindre cinc sil.labes. Això pense jo.
Abraçades...
Gràcies, Rafael! Sóc com sóc!
EliminaL'inconscient és que té 3 síl.labes i és aguda. I resulten 4.
ResponEliminaL'in-cons-ci-ent: 4 síl·labes. És en castellà que cient és una sola síl·laba. Igual que "in-de-pen-den-ci-a", no pas "cia"!
EliminaPreciosos poemas, Helena:
ResponEliminaLa belleza de tu idioma de siente todavía más en verso.
Bella también la imagen.
Un beso enorme
Feliz 2021
Moltes gràcies, Ana, la bellesa del teu idioma també se sent més en vers!
EliminaBon 2021!
Aquests dies, havia d'escriure sempre amb la tablet, i no sé perquè em fallen molt i molt els comentaris.
ResponEliminaDeia alguna cosa semblant a això: L'inconscient ho recorda tot sempre, però per sort no ens arriba tot a la consciència. Ens deixa descansar d'algunes coses a la majoria de les persones. També n'hi ha que no, que ho fan a l'inrevés i sembla que només retinguin les coses negatives.
Aprofitem el record del mar... fem-nos platja, si volem que ens acaroni...
Carme,
EliminaPer a mi l’inconscient té molta relació amb la poesia. Ho és tot per a mi, que visc del passat.
De l'inconscient al subconscient s'escapen alguns crustacis que mosseguen la xarxa. Per això el conscient és tan ric, si hi parem atenció.
ResponEliminaOlga,
EliminaJo pensava que inconscient i subconscient eren el mateix! Crec que el conscient no és ric sense ells.