En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 24 de gener de 2021

Bon averany


 Niporepte 312 Viatge al cor de la glacera


Reflexos càlids,
precursors de la fe
que s'ha escolat.

Helena Bonals


Mirada gèlida
conformen l'esperança
que no s'escola.

Xavier Pujol


El blau glaçat
al cor de la gelera
aigua promet.

Carme Rosanas

10 comentaris:

  1. Mirada gèlida
    conformen l'esperança
    que no s'escola.

    ResponSuprimeix
  2. El blau glaçat
    al cor de la gelera
    aigua promet.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada moltíssim, Carme! És millor que el meu, i el dels altres participants al Niporepte.

      Suprimeix
  3. L'Helena parla de fe, el Xavier d'esperança i la Carme, indirectament, del cor, i directament d'una promesa, que lliga amb l'esperança i amb la fe. Que rere d'un hivern s'espera una primavera, que el gel i la neu es desglacen, que cada dia surt el sol i tot recomença (i la fosca de la nit tots junts hem de vèncer). Perquè tots aspirem a un món millor. Gràcies pels vostres versos.

    ResponSuprimeix
  4. Bo és, tenir esperança i que la gelera no s'apoderi del tot.
    Salut !

    ResponSuprimeix
  5. Hola, Helena: El teu haiku és preciós i va encaminat a la fe; i els de Xavier Pujol i Carmen Rosanas, també són una meravella.
    Saluts a tots i que passeis una bona nit...
    Rafael Molero Cruz

    ResponSuprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...