En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 24 de gener del 2021

Bon averany


 Niporepte 312 Viatge al cor de la glacera


Reflexos càlids,
precursors de la fe
que s'ha escolat.

Helena Bonals


Mirada gèlida
conformen l'esperança
que no s'escola.

Xavier Pujol


El blau glaçat
al cor de la gelera
aigua promet.

Carme Rosanas

a

10 comentaris:

  1. xavier pujol25 de gener del 2021, a les 0:26

    Mirada gèlida
    conformen l'esperança
    que no s'escola.

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas25 de gener del 2021, a les 12:45

    El blau glaçat
    al cor de la gelera
    aigua promet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals25 de gener del 2021, a les 16:55

      M'agrada moltíssim, Carme! És millor que el meu, i el dels altres participants al Niporepte.

      Elimina
  3. KRT25 de gener del 2021, a les 18:15

    L'Helena parla de fe, el Xavier d'esperança i la Carme, indirectament, del cor, i directament d'una promesa, que lliga amb l'esperança i amb la fe. Que rere d'un hivern s'espera una primavera, que el gel i la neu es desglacen, que cada dia surt el sol i tot recomença (i la fosca de la nit tots junts hem de vèncer). Perquè tots aspirem a un món millor. Gràcies pels vostres versos.

    ResponElimina
  4. artur26 de gener del 2021, a les 18:30

    Bo és, tenir esperança i que la gelera no s'apoderi del tot.
    Salut !

    ResponElimina
  5. Rafael Molero Cruz27 de gener del 2021, a les 18:49

    Hola, Helena: El teu haiku és preciós i va encaminat a la fe; i els de Xavier Pujol i Carmen Rosanas, també són una meravella.
    Saluts a tots i que passeis una bona nit...
    Rafael Molero Cruz

    ResponElimina
  6. Helena Bonals27 de gener del 2021, a les 18:53

    Moltíssimes gràcies, Rafael!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...