En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 30 de gener de 2021

Cremallera


AGUS Anas platyrynchos dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Entremesclar
el que dius com ho dius:
perquè l'intèrpret
no sàpiga on trobar
el pinyol o la polpa.

19 comentaris:

  1. La poesia s'entremescla amb tot. Per a les que ho sabeu fer.

    ResponSuprimeix
  2. Com el collverd que sap com entremesclar els seus colors amb l'aigua.
    Tot és pinyol, tot és polpa, i belluguen les emocions... continuem i persevereu en l'intent!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme, això del pinyol i la polpa és com el marc i la vista, no hi ha un sense l’altra.

      Suprimeix
  3. La poesia, i l'art en general, ja ho vol això: que la barreja de contingut i forma generin una cosa bella, i que el receptor (lector, oient, contemplador: intèrpret) hagi d'esforçar-se una mica per treure'n l'entrellat i no ser merament un subjecte passiu. Bon poema!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ramon,
      Aquesta imatge la trobo molt suggerent, no sé si li he fet justícia.

      Suprimeix
  4. La qüestió està entre el pinyol i la polpa. No copse del tot el teu tanka. Vaja! El trobe un tant surrealista! Però té art.
    Saluts...
    Rafael

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Rafael,
      Jo em vull referir a quan el lector no destria el fons de la forma, i li arriba el poema sense entendre'l. Com t'ha passat a tu, segurament!

      Suprimeix
  5. Ens ofereixes un bon àpat , però sense dir-nos la recepta, "pilla"!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Artur,
      Parlant de receptes, la meva mare sempre diu que els ingredients, com la fulla de llorer o la canyella, han de fer bon gust sense notar-se.
      Això del pinyol ho he tret de Josep Pla, i em recorda el que diu Kundera de l'arbre i la gespa quan contrasten en un jardí. Crec que s'ha de comptar sempre amb pinyol i polpa, amb fons i forma, en fer un poema. I entremesclar-los és el que em va ensenyar a fer un amic poeta, el Jordi Dorca. Quan detecto que ho faig sé que he fet un bon poema.

      Suprimeix
    2. M'agrada la teva explicació-recepta. Gràcies ! :)

      Suprimeix
  6. Insinuar per comptes de dir, mostrar per comptes d'explicar...
    Ho has fet, Helena, i no és fàcil.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Teresa,
      Oscar Wilde deia que l'artista ha de tenir alguna cosa per dir, i dir-la. I en el meu cas, fer-ho tot alhora! Fer-ho tot alhora és el que fa més artista, de fet.

      Suprimeix
  7. Em quedo amb el títol que has posat a la foto: Cremallera. Realment sembla que l'ànec obri la cremallera de l'aigua (com un poema visual).

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. August,
      Gràcies per fixar-te en el títol! Sí que és com un poema visual la imatge, en tot cas és molt original.

      Suprimeix
  8. Precioso tanka. Suavidad y elegancia en tus letras, Helena.

    Es siempre un placer pasar por tu espacio.

    Un beso enorme

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies Ana, a mi també m'agrada molt el teu blog!

      Suprimeix
  9. Colors de l'aigua, nets. De l'ànec, resplendents. Del poema, juganers. Tot plegat per a una vida feliç, Jelena. Una abraçada.

    ResponSuprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...