Com el collverd que sap com entremesclar els seus colors amb l'aigua. Tot és pinyol, tot és polpa, i belluguen les emocions... continuem i persevereu en l'intent!
La poesia, i l'art en general, ja ho vol això: que la barreja de contingut i forma generin una cosa bella, i que el receptor (lector, oient, contemplador: intèrpret) hagi d'esforçar-se una mica per treure'n l'entrellat i no ser merament un subjecte passiu. Bon poema!
Artur, Parlant de receptes, la meva mare sempre diu que els ingredients, com la fulla de llorer o la canyella, han de fer bon gust sense notar-se. Això del pinyol ho he tret de Josep Pla, i em recorda el que diu Kundera de l'arbre i la gespa quan contrasten en un jardí. Crec que s'ha de comptar sempre amb pinyol i polpa, amb fons i forma, en fer un poema. I entremesclar-los és el que em va ensenyar a fer un amic poeta, el Jordi Dorca. Quan detecto que ho faig sé que he fet un bon poema.
Teresa, Oscar Wilde deia que l'artista ha de tenir alguna cosa per dir, i dir-la. I en el meu cas, fer-ho tot alhora! Fer-ho tot alhora és el que fa més artista, de fet.
La poesia s'entremescla amb tot. Per a les que ho sabeu fer.
ResponEliminaLes i els, Xavier!
EliminaCom el collverd que sap com entremesclar els seus colors amb l'aigua.
ResponEliminaTot és pinyol, tot és polpa, i belluguen les emocions... continuem i persevereu en l'intent!
Carme, això del pinyol i la polpa és com el marc i la vista, no hi ha un sense l’altra.
EliminaLa poesia, i l'art en general, ja ho vol això: que la barreja de contingut i forma generin una cosa bella, i que el receptor (lector, oient, contemplador: intèrpret) hagi d'esforçar-se una mica per treure'n l'entrellat i no ser merament un subjecte passiu. Bon poema!
ResponEliminaRamon,
EliminaAquesta imatge la trobo molt suggerent, no sé si li he fet justícia.
La qüestió està entre el pinyol i la polpa. No copse del tot el teu tanka. Vaja! El trobe un tant surrealista! Però té art.
ResponEliminaSaluts...
Rafael
Rafael,
EliminaJo em vull referir a quan el lector no destria el fons de la forma, i li arriba el poema sense entendre'l. Com t'ha passat a tu, segurament!
Ens ofereixes un bon àpat , però sense dir-nos la recepta, "pilla"!
ResponEliminaArtur,
EliminaParlant de receptes, la meva mare sempre diu que els ingredients, com la fulla de llorer o la canyella, han de fer bon gust sense notar-se.
Això del pinyol ho he tret de Josep Pla, i em recorda el que diu Kundera de l'arbre i la gespa quan contrasten en un jardí. Crec que s'ha de comptar sempre amb pinyol i polpa, amb fons i forma, en fer un poema. I entremesclar-los és el que em va ensenyar a fer un amic poeta, el Jordi Dorca. Quan detecto que ho faig sé que he fet un bon poema.
M'agrada la teva explicació-recepta. Gràcies ! :)
EliminaInsinuar per comptes de dir, mostrar per comptes d'explicar...
ResponEliminaHo has fet, Helena, i no és fàcil.
Teresa,
EliminaOscar Wilde deia que l'artista ha de tenir alguna cosa per dir, i dir-la. I en el meu cas, fer-ho tot alhora! Fer-ho tot alhora és el que fa més artista, de fet.
Em quedo amb el títol que has posat a la foto: Cremallera. Realment sembla que l'ànec obri la cremallera de l'aigua (com un poema visual).
ResponEliminaAugust,
EliminaGràcies per fixar-te en el títol! Sí que és com un poema visual la imatge, en tot cas és molt original.
Precioso tanka. Suavidad y elegancia en tus letras, Helena.
ResponEliminaEs siempre un placer pasar por tu espacio.
Un beso enorme
Moltes gràcies Ana, a mi també m'agrada molt el teu blog!
EliminaColors de l'aigua, nets. De l'ànec, resplendents. Del poema, juganers. Tot plegat per a una vida feliç, Jelena. Una abraçada.
ResponEliminaOlga,
Eliminauna joia de comentari!