PINTÓ, Jordi El poder de l'art
Abstracte i roig.
Romanticisme blau.
Trencament verd.
Cel amb clapes taronges,
realisme inefable.
Helena Bonals
Seure i llegir:
idees i cabells
volen al vent.
El blau que m'enamora,
el verd que em fa pensar.
Carme Rosanas
Els roigs desitjos
que dins del blau habiten
el vent escampa
per pintar vides grises
i amb verds i grocs l'arboren
Kefas
Una tanka molt bonica, una definició poètica de l'art.
ResponEliminaSeure i llegir:
idees i cabells
volen al vent.
El blau que m'enamora,
el verd que em fa pensar.
A mi m'agrada molt la teva, i té molt de mèrit, perquè segur que has trigat menys que jo a fer-la.
EliminaEm recordes el sonet de Rimbaud sobre les vocals, cadascuna amb el seu color. L'art en general, i la poesia en particular, ens generen associacions intel·lectuals i sensorials sense fi i sense límit. I els poetes-vidents les sabeu copsar i, el que encara és més difícil, les expresseu. Gràcies a totes dues per les vostres tankes, també inefables.
ResponEliminaRamon,
EliminaQuin és aquest sonet de Rimbaud?
Voyelles
EliminaA noir, E blanc, I rouge, U vert, O bleu : voyelles,
Je dirai quelque jour vos naissances latentes:
A, noir corset velu des mouches éclatantes
Qui bombinent autour des puanteurs cruelles,
Golfes d'ombre ; E, candeurs des vapeurs et des tentes,
Lances des glaciers fiers, rois blancs, frissons d'ombelles;
I, pourpres, sang craché, rire des lèvres belles
Dans la colère ou les ivresses pénitentes;
U, cycles, vibrements divins des mers virides,
Paix des pâtis semés d'animaux, paix des rides
Que l'alchimie imprime aux grands fronts studieux;
O, suprême Clairon plein des strideurs étranges,
Silences traversés des Mondes et des Anges;
- O l'Oméga, rayon violet de Ses Yeux!
Gràcies pel poema, tot i que no sé francès!
EliminaDel web "magpoesia", la versió de Joan Brossa:
EliminaVOCALS
A negre, E blanc, I roig, U verd, O blau: vocals,
Algun dia us diré les naixences latents:
A, fosc cosset pelut de mosques esclatants
Que volen a l'entorn d'unes pudors cruels,
Golfs d'ombra; E, candors de vapors i tendals,
Llances de gel salvatge, reis blancs, calfreds d'umbel·les;
I, porpra, esput de sang, rialla d'una boca
En la ràbia o en els deliris penitents;
U, cicles, vibraments divins de mars verdoses,
Pau de pastius sembrats d'animals, pau d'arrugues
Que impedeix l'alquimista als fronts estudiosos;
O, suprema Trompeta plena de sorolls, rars,
Silencis travessats per Mons i per Arcàngels:
-O, l'Omega, llampec dels Seus Ulls violetes!
(Trad. Joan Brossa)
Costa molt de seguir, encara que sigui en català!
EliminaEls roigs desitjos
ResponEliminaque dins del blau habiten
el vent escampa
per pintar vides grises
i amb verds i grocs l'arboren
kefas
Kefas,
ResponEliminaJa te l’he publicat a dalt! Dins el blau habiten els roigs, és veritat.
La cultura i la poesia. La lectura i els llibres.
ResponEliminaLa pintura i la bellesa. I tu sempre a l'aguait, Helena.
Xavier,
EliminaLes imatges i les paraules són allò meu, crec.
Per cert, no m'has dit res d'aquest haiku: http://dallobelldallosublim.blogspot.com/2021/01/noia-de-matinada.html
Moltes gràcies!