En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 20 de novembre del 2020

Reravera


AGUS Tardor a Granollers


Sempre tindrem
un pont per protegir-nos
de la tardor.
O per millor guaitar-la.
Tot té un doble sentit.

Helena Bonals


Per sobre els arbres
per sota les muntanyes
amb sentit doble

Xavier Pujol

14 comentaris:

  1. El doble sentit de la tardor, amb el pont, ens fa sentir-nos millor.
    Molt bonica tanka.
    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Per sobre els arbres
    per sota les muntanyes
    amb sentit doble.

    ResponElimina
  3. M'agrada molt aquest protegir-nos i mostra a la vegada.

    Hi ha mil paral·lelismes a la visd que s'hi adapten. Veure millor, amb un punt de vista més ampli, sense poder-ho tocar. I si t'apropes molt, i ho pots tocar amb els dits, guanyes unes coses però perds molta perspectiva i punts de vista. Molt ben trobat, Helena.

    ResponElimina
  4. Molt bon poema, Helena. En efecte, tot té doble sentit, tot en la vida admet més d'una lectura. La tardor connota decadència, i ens en voldríem protegir (si poguéssim); però també exhibeix dignitat i bellesa (i fa goig de contemplar-la i treure'n joia de viure i cantar). Un pont està penjat entremig de totes dimensions (té un damunt i un dessota, un paisatge a dreta i a esquerra, hi pots anar a algun lloc o en pots venir...). Aquesta multiplicitat ens dona sentit i, ves per on, de quina forma més inesperada, m'has fet pensar en Sagarra ("i ens dona un punt d'humilitat de cendra / per estimar un racó dintre l'espai"). Gràcies per despertar en els lectors espurnes de reflexió!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'embadaleix la teva interpretació, Ramon! És tot el que jo voldria dir i més i tot!

      Elimina
  5. Canviar el punt de vista de tot, ens pot enriquir la mirada.
    Bonic !
    Salut :)

    ResponElimina
  6. Sí, hay dobles sentidos, y no solo en un puente -a veces más- pero la dirección siempre es única. Y muy única.

    ResponElimina
  7. Los dobles sentidos nos persiguen en la vida...

    Un poema de dos muy bueno

    Una abraçada, Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      L'ambigüetat, com l'ambivalència, és veritat que ens persegueixen. Però crec que poder veure les coses des de més d'un costat és una sort.
      Una abraçada!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...