BIGAS, Joan Tall dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
No puc "compartir" res amb ningú.
Si et dono la meva mitja taronja,
em quedo sense mitja taronja.
Però, si escric un poema,
amb la teva lectura te'l pots fer teu.
O, al capdavall, sols romandrà
en la meva torre de vori.
La interpretació també
deu ser la mitja taronja
del qui crea.
La més àcida i dolça.
Hola Helena: Crear poesia és bonic. Els teus versos són arts.
ResponEliminaUna pregunta, per a fer les lletres més grans i llegir-les millor, què podria fer? Perquè em costa una mica llegir-les.
Saluts. Rafael
Rafael,
EliminaSi me'n recordo, ja faré la lletra més gran!
De cara a l'estiu les taronges van de baixa. Les mitges taronges encara més.
ResponEliminaAlbercocs i cireres a doll!
Xavier,
Eliminaaquest poema se m'ha colat en aquest blog, anava a D'allò bell, d'allò sublim! I ja me'l vas comentar!
Ho recordo.
EliminaÉs exactament això, tal com ho dius, Helena. La poesia (l'art, en general) provoca en el lector/oient/espectador una mena d'acostament espiritual que fa que et puguis sentir reflectit, identificat amb l'obra d'art, o que t'ajudi a repensar-te (com el tors arcaic d'Apol·lo de Rilke). En tot cas, un bon poema fa que el reinterpretis i els facis una mica teu, més àcid o més dolç segons el cas, però sempre ajuda. No paris d'escriure!
ResponEliminaAixò de veure'm reflectida en el que escriu un altre és màgic!
Elimina