En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 11 de juny del 2020

Complementar-se

BIGAS, Joan Tall dins Associació Fotogràfica Jaume Oller



No puc "compartir" res amb ningú.
Si et dono la meva mitja taronja,
em quedo sense mitja taronja.
Però, si escric un poema,
amb la teva lectura te'l pots fer teu.
O, al capdavall, sols romandrà 
en la meva torre de vori.
La interpretació també 
deu ser la mitja taronja
del qui crea.
La més àcida i dolça.


7 comentaris:

  1. Hola Helena: Crear poesia és bonic. Els teus versos són arts.
    Una pregunta, per a fer les lletres més grans i llegir-les millor, què podria fer? Perquè em costa una mica llegir-les.
    Saluts. Rafael

    ResponElimina
  2. De cara a l'estiu les taronges van de baixa. Les mitges taronges encara més.
    Albercocs i cireres a doll!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      aquest poema se m'ha colat en aquest blog, anava a D'allò bell, d'allò sublim! I ja me'l vas comentar!

      Elimina
  3. És exactament això, tal com ho dius, Helena. La poesia (l'art, en general) provoca en el lector/oient/espectador una mena d'acostament espiritual que fa que et puguis sentir reflectit, identificat amb l'obra d'art, o que t'ajudi a repensar-te (com el tors arcaic d'Apol·lo de Rilke). En tot cas, un bon poema fa que el reinterpretis i els facis una mica teu, més àcid o més dolç segons el cas, però sempre ajuda. No paris d'escriure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de veure'm reflectida en el que escriu un altre és màgic!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...