Òstres, a mi em passa igual! Si em done compte intente modificar-ho perquè allà davant el món és més ample, i de vegades cal eixir dels pensaments però és difícil. Crec que és qüestió de caràcter (més introvertit o més extravertit), entre altres coses.
Novesflors, A mi això em genera anar més geperuda, entre d'altres noses, però no me n'adono i ho faig. Està molt mal vist per segons qui, recordo una professora de poesia que deia que els que miren el terra són morts vivents. D'aquí el meu complex...
Crec que la teua professora s'equivocava, que els que anem una mica geperudets (jo també vaig així) no estem morts, que tenim un mon interior que ens fa viure d'una altra manera.
Res ens surt de franc,
ResponEliminani el caminar del cranc.
Xavier,
EliminaEl cranc, a vegades sembla que va endarrere, però continua anant endavant, a la seva manera!
Òstres, a mi em passa igual! Si em done compte intente modificar-ho perquè allà davant el món és més ample, i de vegades cal eixir dels pensaments però és difícil. Crec que és qüestió de caràcter (més introvertit o més extravertit), entre altres coses.
ResponEliminaNovesflors,
EliminaA mi això em genera anar més geperuda, entre d'altres noses, però no me n'adono i ho faig. Està molt mal vist per segons qui, recordo una professora de poesia que deia que els que miren el terra són morts vivents. D'aquí el meu complex...
Crec que la teua professora s'equivocava, que els que anem una mica geperudets (jo també vaig així) no estem morts, que tenim un mon interior que ens fa viure d'una altra manera.
EliminaMirar on trepitges està prou bé, i mirar endavant també. Segurament que la millor opció és combinar-ho una mica...
ResponEliminaCrec que novesflors té raó és bastant qüestió de caràcter... i en alguns moments puntuals, també, d'estat d'ànim.
Carme,
EliminaEl que passa és que no sé combinar-ho, trobar el terme mig. És com llegir o mirar la vista quan vas en tren.
Un sisè sentit ens guia :)
ResponEliminaArtur,
Eliminai tant que sí! Tots tenim dret a viure a la nostra manera!
Qui mira de lluny cau de prop, diuen.
ResponEliminaJosep,
EliminaHa, ha, no ho havia sentit mai!