 |
| RUIZ, Eliseo dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
El meu aspecte físic millora
com més cas em fas.
És el meu truc de bellesa.
Ningú no sap per què, jo tampoc,
però els meus ulls brillen,
soc feliç sense saber-ho,
i tots els sarcasmes del món
no poden ensorrar-me,
tot i la meva sensibilitat natural.
¡Visca les engrunes
que tothom menysprea!
Tot necessita d'un mica d'amor.
ResponEliminaUna abrasada !
artur,
EliminaTot funciona millor, sí!
Una abraçada!
Qui menysprea engrunes no sembla que hagi de tenir cor.
ResponEliminaCom deia Maragall (l'original) "llum als ulls".
Xavier,
EliminaEls versos són engrunes també, les millors.
Tots vivim d'engrunes, només... les menystinguem o no, encara que a vegades no ens ho sembli. Cada cop n'estic més convençuda. Les engrunes poden ser de moltes menes.
ResponEliminaCarme,
Eliminahi ha coses petites que són molt grans!
L'estat d'enamorament ens fa més bells perquè la bellesa ens surt de dins i ho il·lumina tot al nostre voltant, com si irradiàrem llum.
ResponEliminanovesflors,
Eliminaés ben bé així!
És tot plegat relatiu: allò que per a alguns potser no són més que engrunes, per a d'altres pot ser la plenitud absoluta... I és cert, quan ens sentim estimats, de la manera que sigui, és quan els ulls ens brillen i som les persones més boniques del món...
ResponEliminaMontse,
EliminaThomas Mann deia que que t'estimin és una cosa que només afecta la teva vanitat. Però és tan màgic, quan tu també estimes!
Jo també hi poso aquest visca del final. Visca, de tan sincers com són! Aquests poemes. S'agraeix i s'admira.
ResponEliminaUi, que bé que m'admiris, Jordi, ja saps molt bé que no vesso autoestima!
EliminaTu ho has dit, Helena, "com més cas em fas... els ulls em brillen". No hi ha com que ens estimin, però... estimar-nos també ajuda. A vegades penso que només podem estimar si ens estimem.
ResponEliminaTeresa,
EliminaNomés podem estimar si ens estimem, però sense egoisme!