En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 23 de maig del 2019

Cognició negativa

Tinc tendència 
a mirar el terra
quan camino.
Tot i ser paradoxal,
per molt que 
m'hi esforci en contra,
vaig endavant.

11 comentaris:

  1. Res ens surt de franc,
    ni el caminar del cranc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      El cranc, a vegades sembla que va endarrere, però continua anant endavant, a la seva manera!

      Elimina
  2. Òstres, a mi em passa igual! Si em done compte intente modificar-ho perquè allà davant el món és més ample, i de vegades cal eixir dels pensaments però és difícil. Crec que és qüestió de caràcter (més introvertit o més extravertit), entre altres coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors,
      A mi això em genera anar més geperuda, entre d'altres noses, però no me n'adono i ho faig. Està molt mal vist per segons qui, recordo una professora de poesia que deia que els que miren el terra són morts vivents. D'aquí el meu complex...

      Elimina
    2. Crec que la teua professora s'equivocava, que els que anem una mica geperudets (jo també vaig així) no estem morts, que tenim un mon interior que ens fa viure d'una altra manera.

      Elimina
  3. Mirar on trepitges està prou bé, i mirar endavant també. Segurament que la millor opció és combinar-ho una mica...

    Crec que novesflors té raó és bastant qüestió de caràcter... i en alguns moments puntuals, també, d'estat d'ànim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      El que passa és que no sé combinar-ho, trobar el terme mig. És com llegir o mirar la vista quan vas en tren.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Artur,
      i tant que sí! Tots tenim dret a viure a la nostra manera!

      Elimina
  5. Qui mira de lluny cau de prop, diuen.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...