En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 17 de maig del 2019

Tossudament alçats

BLANCA, Francesc Cames llargues 
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller


Caragirats,
continuem units.
Fràgils, no eteris.
a

8 comentaris:

  1. xavier pujol17 de maig del 2019, a les 20:47

    Molt encertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de maig del 2019, a les 20:58

      Xavier,
      Moltes gràcies! M'hi he trencat les banyes! Ha, ha!

      Elimina
  2. artur18 de maig del 2019, a les 13:25

    Com un matrimoni mal avingut....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 de maig del 2019, a les 13:27

      No pensava en això, artur. Més aviat es tracta d'una relació d'amor que ha quedat en amistat.

      Elimina
  3. Carme Rosanas19 de maig del 2019, a les 0:34

    Una bona manera d'expressar com ho vius i com ho veus.

    ResponElimina
  4. Rafael Molero Cruz11 de setembre del 2019, a les 17:22

    Molt bona, Helena.
    Espere que algun dia tingues temps per a llegir-me algun poema meu en Relats en Català.
    Una abraçada...
    Rafael Molero /Perla de vellut/

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...