En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 24 de maig del 2014

Malgrat la boira

Et meravella
que veient-ho tot fosc,
encara avencis.
Errors que s'acumulen,
el sentit del que escrius.

15 comentaris:

  1. Perquè la foscor no sempre ens veta el camí... Ja ho deia el poeta "és quan dormo que hi veig clar..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al contrari Elisenda, jo crec que la foscor ajuda moltes vegades.

      Elimina
  2. Segur que la foscor ajuda, a vegades... I els errors també... Avancem sempre, malgrat tot i encara que no ens ho sembli.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avancem, però a base de recular també, Carme, però avancem.

      Elimina
  3. Tens tota la raó. Dels errors n’aprenem. I no ens hem de rendir mai. “Nunca te entregues ni te apartes / junto al camino, nunca digas: / No puedo más y aquí me quedo…”. Perquè sempre, “malgrat la boira, cal / caminar”. Que bé que ho dius, amb tan pocs mots i tan precisos. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      de qui són aquests versos en castellà? M'agraden molt.

      Elimina
  4. Cadascú pot trobar un camí en les seves boires. Hi ha boira i hi ha camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha boira i hi ha camí per tots, sortosament, Xavier.

      Elimina
  5. No hi veig pas boira en els teus poemes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Sílvia! Els poemes els tinc més desemboirats i optimistes que la vida! Però no em puc queixar, ara per ara.

      Elimina
    2. M'agraden els Manel: "Que sembla tan clar que ens equivoquem/ com que ho anem a fer".

      Elimina
  6. Els filòsofs mésmatemàtics, eixos que fan dietes amb calories comptades deien de Niezsche que no era lògic i ell se'n reia, un gran home es medeix per les seues contradiccions.

    Vicent

    ResponElimina
  7. Just així em sent jo moltes vegades.

    Malgrat la boira... :)

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...