En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 30 de maig del 2014

Capritxos

Se t'emportaria
com el vestit que la meva mare
no em podia comprar
i jo em vaig endur carrer avall,
impotent, de petita.

16 comentaris:

  1. Em digueren capritxós,
    però m'enganyaren.
    Eren il·lusions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      jo també tinc il·lusions, que a molts els semblen només capritxos. I en capritxos es queden.

      Elimina
  2. Els capritxos són com les fantasies de les il·lusions.
    Qui té la vara per mesurar-los?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, qui pot decidir què és essencial i què no? Hi ha capritxos que ajuden a viure, Xavier.

      Elimina
  3. Per un moment m'he pensat que l'havies pispat el vestit! Els capricis són com l'enamorament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      no, va ser una enrabiada i prou. Era impossible robar-lo.
      Digues-m'ho a mi, això de l'enamorament.

      Elimina
  4. Cert, hi ha persones que ens emportaríem carrer avall si poguéssim... És un poema que arriba molt endins...

    ResponElimina
  5. Les fortes il·lusions de la infantesa ens marquen per sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olga,
      jo de petita volia ser artista, i enamorar-me per sempre.

      Elimina
  6. Uf, nena. Miro la pantalla. Parpellejo. Quin poema! (L'has de recitar, ben a poc a poc, a la Tardoral)

    :*

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      aquest poema no l'he retocat, m'ha sortit així, quan m'adormia. Una mica més i no me'n recordo el dia següent!
      Em farà il·lusió llegir-lo!

      Elimina
  7. Doncs t'emportaràs el vestit finalment, tot i que arribes als cent, t'enamoraràs per sempre i ja ets artista.
    L'esperança és la cosa. I la fa.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      jo no vull fer trampes, no em vull endur el vestit.

      Elimina
    2. No en faràs de trampes, sinó que el vestit et vindrà...

      Vicent

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...