En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 17 de novembre de 2014

Vita detestabilis

El vers tan sols,
lírica sense lira,
no vull soroll.
El quadre sense marc
té tota la bellesa.

10 comentaris:

  1. Potser sí, Igor. M'influencia l'abstracció.

    ResponElimina
  2. Així, sense soroll...
    Poemes nus,
    vesteixen l'ànima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      volia parlar de com odio la música ambiental i m'ha sortit això. Ja passa.

      Elimina
  3. Aquí mateix ens en fas un tast. Un regal sense embolicar?

    ResponElimina
  4. O poesia despullada? Endevino un anhel d'essència i puresa en la teva poesia, sempre concisa, però sempre indagadora, reflexiva, incisiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eduard,
      crec que fas una bona anàlisi de la meva poesia.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...