En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 15 d’abril de 2014

Estàtua mutilada

Niporepte 111 dins Relats en català
Una escultura 
en brut, suggereix tant
com un poema.

Un cos esvelt
que prescindeix dels braços,
li manca el cap,
però no els oblida pas.
La seva part perdura.

8 comentaris:

  1. Jo, que sóc més partidari de Lamarck que de Darwin, tot i no menystenir ningú, pense que de vegades les formes es fan per algun motiu lamarquià, és a dir, que aquest arbre ha estat imitant d'alguna manera un cos humà i hi ha certa universalitat en les formes humanes com en les dels arbres o les pedres, tot viu.

    Vicent

    ResponSuprimeix
  2. Un ventre íntimament lligat a la terra, d'on ha florit el poema.

    ResponSuprimeix
  3. Una Venus, esqueixada però triomfadora, que també em recorda la Victòria de Samotràcia.

    ResponSuprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...