En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 26 d’octubre del 2013

Estructura i ornament

El paper és fet
de textura vegetal.
Com un teixit,
el que escrius. Rerefons,
forma, són el mateix.

18 comentaris:

  1. Ahir mateix pensava, mentre dibuixava virtualment sobre la pantalla de l'iPad, que el fons que té textura com si fos de paper, queda tapat quan pintes, cosa que no passa al paper de veritat, menys encara quan escrius, el paper manté tota la seva força de rerefons.

    En la virtualitat, els rerefons són falsos, la forma els elimina...

    bajanades de dissabte al matí... però jo ja m'entenc... :) Bon cap de setmana!!!

    ResponElimina
  2. Carme,
    jo crec que rerefons i forma són el mateix, com les dues cares d'una moneda, com la vista i el marc de la finestra. Parlo en general, no del món virtual en concret.
    Bon cap de setmana! Ja feia dies que no podia escriure...

    ResponElimina
  3. Sí, efectivament, i en eixe ser el mateix de fons i forma, de rerefons i forma, paper i idea, és on habita l'amor, l'estabilitat, la serenor, el ciment que uneix les dues i que fa la tercera persona, que els cristians anomenen amor o Esperit Sant.
    La voluntat de fer quelcom, algun poema podria ser la quarta idea o cap del nus, però que dins de l'amor el complementa en la unió de dos, tres i quatre caps del nus.
    rerefons i forma són la mateixa cosa.

    Vicent

    ResponElimina
  4. Tota forma porta implícit el seu rerefons. Sense rerefons no es pot concebre la forma. "Rerefons, forma, són el mateix", diu l'Helena.
    Tota estructura porta implícit el seu ornament. Sense ornament no es pot concebre l'estructura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      això del rerefons i la forma no és meu, ho diu Salvador Oliva en el seu bloc.

      Elimina
    2. Helena, sí, he caigut en el parany de practicar un reduccionisme aclaparador al jutjar la dicotomia forma-rerefons.
      Ratxeret sóc, ratxeret de vol baix!

      Elimina
    3. M'agraden aquestes paraules genuïnes d'on tu vius, Abel!

      Elimina
    4. I a mi m'agrada la manera que tu tens de tractar la forma i el fons -o més ben dit, el rerefons- de les coses, Helena!

      Elimina
    5. Estructura i ornament!

      Elimina
    6. L'ornament a l'estructura, l'estructura a l'ornament, és el que diuen que feia Gaudí. M'agradaria d'arribar a fer el mateix.

      Elimina
    7. Apuntes molt amunt, Helena; no hi ha com somiar d'una manera excelsa.
      T'hi tornes!

      Elimina
  5. Intueixo que tens raó, però no estic segur d'arribar tan enllà. El rerefons és molt important, no sé si tant com la forma, o menys, o més, però segurament el contingut té més a veure amb el rerefons que no pas la forma; o potser tot va lligat. No sé, no hi arribo! Gràcies per fer-me reflexionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      amb rerefons em refereixo al contingut, m'agrada més. Hi ha qui opina, com Salvador Oliva, que són el mateix, contingut i forma. És una opinió que defenso en aquest poema, com podria opinar el contrari. Estic tipa de llegir autors que es contradeixen!

      Elimina
  6. Ostres, doncs alguna vegada ho havia pensat.... Però no amb aquesta claredat.
    Forma y rerafons. Adoro el paper.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també adoro el paper, Igor! Però el món virtual et produeix moltes alegries!

      Elimina
  7. Sí, rerefons i forma són el mateix... :)

    Dos teixits entrellaçats que es fan un...

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...