En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Espontaneïtat

Seguint la imatge del NIPOREPTE 102 dins Relats en català

Com una balma
protectora, destaca
el teu barret.
Un bolet, no tot mor
quan torna la tardor.

14 comentaris:

  1. Jo tenia un professor en biologia que em va explicar que hi havia tres regnes dels éssers, l'animal, el vegetal i el dels foncs, potser és la tardor o la primavera la data o l'època de la profussió en la natura d'allò transvestit, d'allò diguem entre el femení i el masculí, entre ambdós móns i que pugna i lluita per donar-se a conéixer, amb la força de la vida, amb la força de l'amor, imaginat que els foncs són plantes, valga el símil que no fan la funció clorofílica ni tenen moviment propi. Allò ambigu naix en la tardor.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicent,
      allò ambigu naix en la tardor perquè la tardor és molt ambigua!

      Elimina
  2. Però, hi ha alguns bolets que maten, i potser els que més destaquen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jpmerch,
      bona observació! Més ambigüitat, o més aviat ambivalència.

      Elimina
  3. Com un bolet, sempre m'ha agradat aquesta expressió! M'agrada molt com ho relaciones amb la vida. Què és un niporepte?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      has d'entrar a l'enllaç de la pàgina web "Relats en català", desconec d'on ve aquest nom, perquè sóc nova en aquesta mena de fòrum.

      Elimina
  4. Helena,
    rets homenatge al bolet més saborós de tots, l'ou de reig, l'Amanita cesarea, l'amanita dels cèsars.
    Però compte!, que el reig té una sèrie de bolets germans, tots Amanitae, que són o molt tòxics o inclús mortals; i tots s'assemblen entre ells i també tenen semblança amb el mateix ou de reig.
    "Un bolet, no tot mor / quan torna la tardor", però a casa de les amanites un bolet, en comptes de fer-te gaudir, et pot matar.
    Ull en xafar la ratlla, molt de seny, lluny la rauxa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abel,
      jo, per si de cas, no he collit mai res que no siguin rovellons, llanegues o fredolics, que ja costen prou de detectar! No el coneixia, el de la foto. M'hi he posat al davant i m'ha sortit això!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...