És
aquella ombra que t’acompanya sempre, de la qual no acabes de ser-ne conscient.
El deixant darrere d’un vaixell. Un cop d’aire fresc en plena canícula. Quan
trobes la jeia per adormir-te, el to per escriure. Tenir algú a qui estimar,
com un llibre per llegir. Haver la teva habitació amb bona vista, de manera real
i figurada. Un quadre on descansar els ulls, la vela en el mar blau de Carner i
la paraula viva de Maragall, amb l’austeritat més rica. Que no et falti el teu
pa de cada dia, aquell sempre tan personal i intransferible. Poder arribar a proclamar
Et in Arcadia ego. Que no et superi la pàgina en blanc, ni tinguis mai por
de la solitud. I sobretot, no poder destriar què és més bell, la teva gerra o
la teva aigua, el teu món interior o la superfície on aconsegueixes de brillar.
(Poema en prosa guanyador del Certamen "La Sagrera es mou per les lletres" el passat 27 de juny de 2025, amb el tema "La felicitat")
