En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 3 de juliol del 2025

On rau la teva joia de viure?


És aquella ombra que t’acompanya sempre, de la qual no acabes de ser-ne conscient. El deixant darrere d’un vaixell. Un cop d’aire fresc en plena canícula. Quan trobes la jeia per adormir-te, el to per escriure. Tenir algú a qui estimar, com un llibre per llegir. Haver la teva habitació amb bona vista, de manera real i figurada. Un quadre on descansar els ulls, la vela en el mar blau de Carner i la paraula viva de Maragall, amb l’austeritat més rica. Que no et falti el teu pa de cada dia, aquell sempre tan personal i intransferible. Poder arribar a proclamar Et in Arcadia ego. Que no et superi la pàgina en blanc, ni tinguis mai por de la solitud. I sobretot, no poder destriar què és més bell, la teva gerra o la teva aigua, el teu món interior o la superfície on aconsegueixes de brillar.

(Poema en prosa guanyador del Certamen "La Sagrera es mou per les lletres" el passat 27 de juny de 2025, amb el tema "La felicitat") 

20 comentaris:

  1. En veure el títol del llibre "Una habitació amb bona vista", he pensat que està molt ben detallat aquest poema, que té felicitat suprema. M'ha agradat com és de profund. M'ha agradat molt.
    La frase d'"Et in Arcadia ego", m'ha tret l'atenció. Jo crec que és llatí. És així? I no sé exactament què vol dir.
    Una abraçada.
    Ens seguim llegint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Moltes gràcies.
      Et in Arcadia ego és una expressió en llatí que pot tenir dos significats, com ens deien a la carrera. O bé que la mort també és present en la felicitat, o que "jo també he estat feliç". Jo em refereixo al segon significat. No tothom ho pot dir.

      Elimina
  2. How do I know what I think until I hear what I say? ;-)
    Abraçades, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sean,
      Aquesta frase teva és genial. Moltes vegades no sabem què pensem fins que en fem un poema.

      Elimina
    2. Ah, honour to whom honour is due, Helena. This bon mot was penned by Forster.
      I'm glad you like it.

      Elimina
    3. Sean,
      Forster i Kundera són els meus autors preferits entre preferits, tot i que no s'assemblen gaire, fins i tot són contradictoris.

      Elimina
  3. Enhorabona pel premi, Helena!
    Es preciós. Premi merescudíssim.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Normalment soc finalista en els premis on em presento. Aquesta vegada en sortir algú em va comentar que el que jo he escrit és molt per sobre del que han escrit els dos finalistes. Que aquests darrers només havien fet una redacció d'escola. Jo, per inspirar-me, vaig voler ser, per una vegada, tan brillant com la Maria Escalas. No sé si ho he aconseguit.

      Elimina
  4. La sombra de la memoria,
    la gran sombra benéfica,
    la que protege sin que nos demos cuenta,
    la que maravilla cuando la dejamos caer
    en medio de las horas de agobio,
    la que nos trae sensaciones, sentimientos
    y abre el lagrimal
    para nuestro desahogo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Molt ben interpretada la meva ombra, i molt ben escrit el teu poema. Però és curiós que es pugui ser feliç quan es plora.

      Elimina
  5. I no cal res més per viure.
    Felicitats pel premi, nina!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      com a mínim aquest premi me n'ha fet una mica, de feliç. Encara que sigui una redundància.

      Elimina
  6. L'enhorabona, Helena !, un premi ben merescut un cop més per la teva feina/habilitat amb les lletres.
    Salut !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Moltes gràcies, espero que a vosaltres també us en faci, de feliços.

      Elimina
  7. Enhorabona pel premi. I per il·lustar-nos sobre el significat de "Et in Arcadia ego".
    "Jo també he estat feliç". Jo també prefereixo el segon significat.

    ResponElimina
  8. Em fa feliç aquest text teu sobre la felicitat. El premi, merescudíssim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això es tracta, cantireta, que faci feliç el meu text als altres. Crec que es pot dir que és un poema en prosa.
      Moltes gràcies. Ara fan un anunci de cervesa que contraposa penjar-ho tot a guardar-ho per una mateixa. A mi, que bàsicament escric per als amics, m'agraden molt els comentaris que me'n feu.

      Elimina
  9. Excel·lent! M'ha agradat molt. L'enhorabona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sempre me'n surto tan bé, Ramon. Però jo no acostumo a escriure poesia torturada, sinó que la joia de viure és el que m'inspira més, com he demostrat aquí.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...