Repte Poètic Visual 358 Siluetes
dins Relats en català
Anar endavant
amb les mans agafades
com dues lletres.
Amb el futur
en la roda davantera
i el passat en la posterior.
Durant una posta de sol,
que connecta el dia
amb la penombra.
I amb una figuració que llueix
sobre un fons abstracte.
Per a mi és un poema on els protagonistes volen donar-se les mans. La foto és preciosa i molt original. M'ha agradat molt.
ResponEliminaGràcies per compartir.
Cordialment.
Rafael,
EliminaVeure els amics donant-se les mans sempre és molt maco.
Recorro sendas
ResponEliminaatrás y adelante.
Pedaleo solo.
(Y es que aunque uno esté acompañado en su entorno la vida es siempre el ejercicio personal, e íntiomamente solitario)
Fackel,
EliminaÉs veritat, en darrer terme estem sols sobre el camí que cal fer sense ajuda.
Una descripció molt ben trobada. Tot i ser per a dos, com mostra la foto, també val per un mateix.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Sa lluna,
EliminaTambé existeixen les bicicletes d'una sola roda.
Moltes gràcies!
A mi m'havia fet l'efecte d'un comiat afectuós:
ResponEliminaS'acaba el dia
i s'ha esgotat el camí que hem fet junts.
M'ha agradat viatjar amb tu
ara, jo necessito el meu camí i tu el teu.
Sols, podem arribar ben lluny.
Fins a retrobar-nos.
El teu poema és una bona descripció
Carme,
Eliminai el teu poema és molt ben inspirat!
Bé, no en Català,
ResponEliminaperò aquest haiku em va venir espontàniament. ;-)
Zu zweit Hand in Hand
in den Sonnenuntergang.
Das Leben ist schön.
M'agrada molt, Sean. Em recorda "A la finestra es ponia el sol" de Milan Kundera dins La immortalitat.
EliminaAh, to my knowledge "La immortalitat" has not been translated into German. But I am glad you like my humble attempt.
EliminaUna abraçada, Helena.
Sean,
EliminaQue els haikus siguin breus no vol dir que siguin humils!
Una abraçada.
Very good haikus
Eliminaare like a wonderful gift
replies humble Sean.
;-)
Abraçades, Helena
També hi havia un tipus de bicicleta que en deien "tàndem" per a dues persones que pedalaven plegades. Però m'agrada més que cadascú tingui la seva pròpia bici i que, mentre tots dos ho desitgin, puguin donar-se la mà, però des de la llibertat de deseixir-se'n si escaigués. M'agraden les connotacions de les dues rodes i de la posta de sol, que enllaça dos mons, com el contrast entre el fons abstracte i la forma figurativa. Molt bon poema.
ResponEliminaTambé m'agraden el poema de la Carme i el d'en Sean. Hi aprenc molt, en aquest blog. Gràcies!
EliminaRamon,
EliminaJo no deixo anar mai la mà de qui estimo, sempre són els altres que em deixen.
Moltes gràcies per dir que és un "molt bon poema"!
Hm, after a few years I'd like to ask you my "cuestión de cortesía", but can't find any email-address of yours.
ResponEliminaTherefore, in case you like my question being asked, here is mine: seanjeating@gmail.com
La pau de la nit, Helena.
Sean,
EliminaQuè vols dir amb "cuestión de cortesía"? Vols que t'escrigui al teu correu? Ja em diràs.
Si. As I can't find your e-mail address on your blog, it would be lovely if you'd send me an e-mail. Then I would have your address ;-)
EliminaBe sure, Helena: Carme, Paula, Artur and others have made it through. There is absolutely no danger. ;-)