El colom de l'estació

AGUILERA, Rafael Finestra i barrots

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

A vegades la vida,

com ho fa un bon poema

amb la forma,

diu el que et vol dir

amb la mateixa vida.

Aquell colom atrapat

entre els vidres de l'estació,

provant de sortir-ne,

sense intel·ligir 

res més enllà del vidre

que li ho impedeix,

topant una i altra vegada

amb la transparència.

També jo em trobo atrapada

i no trobo la sortida.

Ho tenim tot

Paraules per fer-ne un poema

al taller per Telegram Lletres impures

No he volgut mai

tan sols situar-me,

sinó tenir-ho tot

en el gris que arriba

després de la trobada

entre la llum i la foscor.

Com la saviesa

dels cabells blancs

entremesclats

amb els castanys.

La vida no té importància

Imatge dins Las fotos mas alucinantes

És necessari tenir

significat i significant

per trobar el referent?

És convenient dir i fer l'amor

per sentir-lo?

O estimar i ser estimat

per connotar-lo?

La lingüística pot ser

un bon recurs literari.

Semàfor

THE CACTUSENA

Imatge lliure de drets a Pexels

Per uns instants

tens permís per passar

i haver la lluna.

Més tard potser els arbres

n'amagaran el rastre.

Càlida fredor

ORTAS, Javier "Con los ojos cerrados..."

dins Galería Ana Rubio

Que cel i terra

siguin a imatge

l'un de l'altra.

Quan tanques els ulls

és quan s'entremesclen.

La forma no canvia,

només l'accident.

Camps llaurats,

núvols solcats.

Helena Bonals

Matí de boira

allà on es fon la terra

i el cel no ho sap.

Xavier Pujol

Nubes de lluvia.

El mar cubre la tierra.

Huida del sol.

Fackel

Felicitació

Disseny meu amb imatge lliure de drets de Pixabay

Serà bon any,

l'ombra que no s'ha fet

realitat.

Helena Bonals

Sombra naciente.

Lenta aproximación.

Soy yo o no soy.

Fackel

L'ombra:

Si no la veig

és que tu vas davant

i no us atrapo.

Carme Rosanas

Sense la llum

la meva amiga ombra

no existiria.

Xavier Pujol

Jo i no altre

en un dilatat espai.

Noméss les ombres.

Sa lluna

Desitjo desitjar

Imatge lliure de drets dins Pexels

Vull ser com els països

on sempre és primavera.

Estimar sempre en present.

En comptes de l'amor

que mor amb el temps,

l'amor que creix amb ell.

Ser la flor i mai el fruit.

Una flor que ningú

arrabassi de l'arbre.

Ser la verdor d'Anglaterra

i el roig encès d'un poema.

Progresso adequadament.