En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 2 de febrer del 2023

Ho tenim tot


Paraules per fer-ne un poema
al taller per Telegram Lletres impures

No he volgut mai
tan sols situar-me,
sinó tenir-ho tot
en el gris que arriba
després de la trobada
entre la llum i la foscor.
Com la saviesa
dels cabells blancs
entremesclats
amb els castanys.

14 comentaris:

  1. Els extrems mai són bons. Veure i viure la vida amb totes les seves tonalitats, és pura saviesa.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  2. Desitgem el tot, per aconseguir el que podem...
    Bona feina, Helena :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Almenys aquest poema fa servir totes les paraules proposades!
      Moltes gràcies!

      Elimina
  3. Entre la llum i la foscor. Un bon lloc per viure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      És que el terme mig del gris només s'aconsegueix anant d'un costat a l'altre, de baix cap a dalt i de dalt cap a baix.

      Elimina
  4. La llum és la que t'ha inspirat i t'ha situat entre els cabells que són grisos. Bon poema i molt elegant i a la vegada enginyós.
    Que passes bona tarda.
    Cordialment.
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      He provat de dir el que dic tal i com ho dic, que crec que és el que fa la bona poesia.

      Elimina
  5. Tenir-ho tot, amb tots els sentits diferents que pugui tenir, sempre em sembla un lloc de trobada entre tu i jo.

    Tenir-ho tot i no esgotar res fins al final.

    Un bon poema, Helena!

    PD: Vaig a xafardejar aquest Telegram.

    ResponElimina
  6. "Tenir-ho tot i no esgotar res fins al final": m'embadaleix, Carme!

    ResponElimina
  7. Voler tenir-ho tot, com abastar "l'inaccessible étoile", ja es veu que no pot ser, però per als artistes, els enamorats i els poetes és una bona fita, pensar que "tot és possible", esmerçar-s'hi... i assolir-ho "perquè no sabia que era impossible". Excelsior, que deia Maragall. Molt bon poema, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      M'he inspirat en la cançó de Joan Dausà. Jo sí que ho tinc tot, contra tot pronòstic. Tot el que vull. Sóc "ofensiva de tan perfecta", que li diuen a la Mariona Escoda.

      Elimina
  8. Y yo que tenía esperanza de que la luz proporcionara un color claro y no grisura...Pero me temo que avanzar en edad contiene mucha grisura y no solo de cabellos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Jo estic enamorada de la vellesa, alhora que sóc com una nena. El dimoni sap més per vell que per dimoni. I de gris gens, més aviat d'un roig encès.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...