En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 22 de gener de 2023

Semàfor


THE CACTUSENA
Imatge lliure de drets a Pexels

Per uns instants
tens permís per passar
i haver la lluna.
Més tard potser els arbres
n'amagaran el rastre.

18 comentaris:

  1. Juego de luces.
    La luna no entiende.
    Mundo flotante.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      La lluna no entén com la llum verda li vol fer la competència!

      Elimina
  2. Molt bona la teva interpretació del joc entre el semàfor i la lluna. M'ha agradat molt aquesta tanka.

    Instant fugaç
    entre el cel i la terra.
    Codi de llums:
    tens pas lliure a la lluna
    mentre que el verd fa el ple.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      La màgia del meu poema és que el que diu m'està passant en aquests moments. He trobat la imatge espigolant pel Pexels, i m'hi he projectat de seguida.
      La teva tanka m'agrada moltíssim. Sobretot el darrer vers.

      Elimina
  3. S'han d'aprofitar aquests instants... més tard mai se sap.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  4. No siguem conformistes !.... aconseguim la lluna de totes totes !! :)
    Bona setmana !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      "Voler l'impossible ens cal,/ i no que mori el desig" (Marià Villangómez).

      Elimina
  5. El verd és el color per a passar, així que a gaudir de la lluna. I, tanmateix, els arbres poden tancar-la i no veure-la.
    M'ha agradat molt.
    Ah! Sí. Et done les gràcies per comentar-me el meu poema Perfil d'abril. Bona definició em fas.
    Cordialment.

    ResponElimina
  6. Una excelente alegoría de las relaciones sentimentales. Me encanta.

    Además... cada verso es hermoso.

    Una pequeña joya poética.

    Enhorabuena
    Un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Celebro que t'agradi, Ana. I que t'agradi cada vers, Valéry deia que dins d'un poema no tot és poesia.

      Elimina
  7. M'agrada la idea de l'accés permès cap a la lluna, l'ideal inaccessible al qual sempre tendim; quan avancem, els arbres no ens la deixaran veure (potser tampoc no ens deixen veure el bosc). I m'agrada l'ús del verb 'haver' en el sentit de 'posseir', que temo que s'està perdent. "Quan la guineu no les pot haver...".

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada molt aquesta utilització del verb "haver", molt lírica.

      Elimina
  8. Encara que ens l'amaguin, si l'hem pogut haver, cosa no menor, segur que sempre en recordarem la sensació com a única.
    Abraçada, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      Les experiències d'èxit sempre ajuden per anar endavant.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...