En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 4 de gener de 2023

Desitjo desitjar

Imatge lliure de drets dins Pexels

Vull ser com els països
on sempre és primavera.
Estimar sempre en present.
En comptes de l'amor
que mor amb el temps,
l'amor que creix amb ell.
Ser la flor i mai el fruit.
Una flor que ningú
arrabassi de l'arbre.
Ser la verdor d'Anglaterra
i el roig encès d'un poema.
Progresso adequadament.

23 comentaris:

  1. Las palabras florecen.
    Las palabras al sol.
    Las palabras se agostan.
    Las palabras hibernan.
    ¿No son los poemas un tránsito
    como las cuatro estaciones?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      Però si sempre és primavera ja no hivernen les paraules, ja no pots tenir cap crisi creativa!

      Elimina
    2. Las crisis son necesarias y útiles, y aunque no nos gusten ¡se van a producir antes o después! en cualquier aspecto de nuestra vida, la real y la imaginaria. Pienso que los humanos debemos pasar también por nuestras cuatro estaciones, y aunque no lo creamos ¡nuestras cuatro o equis estaciones van a seguir teniendo lugar!

      Celebro tu afán creativo.

      Elimina
    3. Fackel,
      És que jo vaig tenir una crisi creativa massa llarga, un hivern llarguíssim, que tant de bo no es repeteixi.

      Elimina
  2. Tot el que vingui després d'un "vull ser" t'apropa més a aconseguir-ho.
    Bonics desitjos.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      el que jo vull és "l'amor que mai no minva, que mai no mor", que deia Carner, em sembla.

      Elimina
  3. Arribar al "esclat" joiós del desig i mantenir-se ... gens fàcil, eh !
    Bon any !! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      No m'he casat mai, però he viscut permanentment enamorada, que deia Pla.
      I si em caso, no vull que amb els anys deixi de desitjar. D'aquí el títol del poema.

      Elimina
  4. Eres la luz del ensueño
    donde la vida se siente,
    entre la niebla y el viento
    más allá de lo aparente.
    Eres pura en el desvelo
    rozas todo con la suerte,
    intentas no tener miedo
    exorcizar a la muerte.

    Un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      Uf, quin poema més difícil! Però sona molt bé. Em parles a mi?

      Elimina
    2. Sí... hablo de ti. Es una pequeña dedicatoria. Lo subiré a mi blog cualquier día.

      Beso grande para ti, Helena

      Elimina
    3. Doncs moltes gràcies, Ana!
      Em quedo amb el vers "más allá de lo aparente".

      Elimina
    4. Un poema amb molta il·lusió i fantasia, que has creat amb el teu esperit d'amor. M'ha agradat molt.
      Sí, que has progressat amb aquest poema.
      Cordialment.
      Rafael

      Elimina
  5. Helena, d'aquest poema teu, en Josep Maria de Sagarra (si pogués) te'n faria un comentari:

    "...Una noia si és ben noia,
    té per mi doble virtut;
    que tremoli, que s’esveri,
    que no es fii de ningú;
    ensenyeu-me-la d’aquestes
    si em voleu alegrar els ulls...

    ...Si em plau el març que marceja,
    el febrer em ve mes de gust…
    Deu-me fruita primerenca
    a les dents, al cor i als ulls!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      M'agrada molt la primera part d'aquest Sagarra, i a la segona m'hi sobra la fruita! Normalment al febrer com al gener hi ha les flors dels ametllers...

      Elimina
  6. Un gran desig dins d'un petit i bon poema.
    M'agrada tot el que vols ser i també m'agrada que progressis adequadament.

    Sempre la flor i mai el fruit, sempre l'alegria, sempre l'esperança, sempre el somni, sempre la felicitat de l'amor, mai el final, mail el fruit que consumeix...

    Enhorabona i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Com en tot a la vida, hi ha qui es queda amb el fruit, com si l'enamorament no fos l'important. Per a mi sí.

      Elimina
    2. Tot és important i cadascú es queda amb el que vol i amb el què li va millor. Massa sovint tot no es pot tenir.

      Elimina
  7. Un poema magnífic, Helena. "Primavera d'hivern, / primavera d'istiu / i tot és primavera". M'agrada la idea de ser sempre flor, sense arribar a ser fruit, i que ningú no l'arrenqui de l'arbre; i la de l'amor que creix amb el temps, no el que amb el temps es panseix. Jo diria que, més que progressar adequadament, vas directa per matrícula, i te'n felicito.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bo això de la matrícula! I que ho diguis tu que ets doctor en filologia catalana!

      Elimina
    2. Per cert, ¿de qui són aquests versos: "Primavera d'hivern,/ primavera d'istiu/ i tot és primavera"? M'hi identifico molt.

      Elimina
    3. De Joan Salvat-Papasseit: Res no és mesquí.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...