És veritat que ens banyem
i no ens banyem al mateix riu.
Però la meva ploma no es resigna
que tot acabi aquí.
Ja que aquell Ponte Vecchio
sobre l'Arno és la imatge
del que no passa mai.
Que hi ha passions impossibles
com voler que l'aigua
es desplaci cap amunt.
He conegut la font d'aigua fresca
i cristal·lina de la infantesa,
i la tèrbola de l'adolescència.
La sequera de tota la joventut,
i el cabal d'ara que voldria desembocar
en un mar fet de punts suspensius.
Aguas arriba.
ResponEliminaBebí de todo curso.
Aguas abajo.
Tot el que puja baixa, tot el que baixa puja, Fackel.
EliminaHace unos días el Arno creció desmesuradamente. Todo el mundo pensó en la gran riada destructora de 1966. El grado de destrucción de viviendas, museos, bibliotecas, archivos, arte en general más un centenar largo de muertos dejó un impacto terrible en la población. En 1993 un atentado terrorista de las oscuras mafias y sus más oscuras conexiones destruyó un corredor de los Uffizi causando muertes. Fue parte de una serie de atentados siniestros contra monumentos. Desestabilización y caos es la ideología profunda de cierta ralea universal.
ResponEliminaÉs terrible això que expliques, Fackel.
EliminaNo diguis mai, mai ! : )
ResponEliminaTinc bon record de la visita a Florència i d'aquest pont singular.
Una abraçada !.
Artur, "és la imatge/ del que no passa mai" és una construcció ambigua, amb un homònim, "passa". El que no succeeix, per un cantó, o el que no minva, no acaba, no "es passa" dit sense el reflexiu. Me n'he adonat després d'escriure-ho, perquè jo crec que només acaba el que no ha existit mai.
EliminaFlorencia es para volver muchas veces, como París, como Barcelona, como Roma, como..., Artur. Soy subjetivo con esta opinión pero yo también tengo recuerdos excelentes de esa urbe.
ResponEliminaFackel,
Eliminaa mi també m'agrada molt Madrid. Sobretot el casc antic, i aquella antiga plaça d'anar-hi a comprar convertida en un lloc de tapes. La resta és molt "regia", que deia una amiga meva.
Hi ha passions impossibles, com amors platònics, on hi ha moments molt especials i d'altres que fan mal... Compensa?
ResponEliminaDe Florència no me'n penedeixo mai. ;-)
Aferradetes, nina.
Compensa molt més que no cap relació física, t'ho puc assegurar, sa lluna.
EliminaHo sé! ;-)
EliminaTot passa, sempre, en el sentit de canviar, de no perdurar igual de no romandre en la meteixa situació. Nosaltres també, per sort.
ResponEliminaM'ha agradat molt la imatge del final del poema del mar fet de punts suspensius... preciosa.
Carme,
EliminaAndré Maurois deia que "Tot passa, tot s'arranja, res no queda. Ningú no comprèn res de res". Això m'ajuda molt a la vida.
M'he esforçat especialment en el final del poema, que ha de deixar sempre un bon regust de boca.
M'agrada aquesta analogia que fas entre l'aigua del riu i la nostra vida, Helena! Per cert, saps que aquesta cançó és la banda sonora de la pel·lícula "Armas de mujer"? No sé com la devien traduir al català. Em sembla que per aquella època no traduien cap pel·lícula al catala. De tota manera, és una peli mítica, on acabava triomfant la veritat. Per desgràcia, era una peli.
ResponEliminaTeresa,
EliminaAquesta pel·lícula m'ha servit de molt a la vida, com el que li dic a la Carme.
La idea del riu és perquè demà m'han convidat a recitar en una activitat de les biblioteques amb aquest tema.
L'aigua no anirà mai amunt si... no és amb ajuda.
ResponEliminaTenim eines: la sínia, la corriola. Com deia el poeta: tot és possible.
Xavier,
EliminaM'agomboles i m'alliberes molt amb aquestes paraules. Mil gràcies!!!
Com en la natura, a la vida hi ha èpoques en què les fonts ragen a pler, i altres de sequera extrema. Ara els pantans estan força plens, i altres estius hi ha hagut restriccions. Aprofitem quan n'hi ha, que en raja, i procurem "que sigui llarg el viatge fins a Ítaca": sense pressa per arribar a la mar dels punts suspensius, pensem que els salmons saben nedar contra corrent, que una mica seria com fer anar l'aigua amunt. I en tot cas, gaudim de l'aigua mentre n'hi hagi, i no paris d'escriure. Gràcies.
ResponEliminaUn mar fet de punts suspensius...! Preciós, nena.
ResponElimina