És veritat que ens banyem
i no ens banyem al mateix riu.
Però la meva ploma no es resigna
que tot acabi aquí.
Ja que aquell Ponte Vecchio
sobre l'Arno és la imatge
del que no passa mai.
Que hi ha passions impossibles
com voler que l'aigua
es desplaci cap amunt.
He conegut la font d'aigua fresca
i cristal·lina de la infantesa,
i la tèrbola de l'adolescència.
La sequera de tota la joventut,
i el cabal d'ara que voldria desembocar
en un mar fet de punts suspensius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada