AGUS Postals Granollerines
Sense la lletjor, la grolleria, la brutícia,
potser tampoc no hi hauria art.
Amb la personalitat, el que la teva firma
diu de tu, pots connectar amb els altres.
Tan sols el contrast, l'experiència,
ens fa adonar d'allò que volem,
i ens permet d'avançar.
Com el ying i el yang... la bellesa i la lletjor es complementen.
ResponEliminaNomés podem connectar amb els altres si som nosaltres mateixos i només podem ser nosaltes mateixos, en relació amb els altres.
Així anem avançant.
Carme,
EliminaM'he inspirat amb el Forster que deia a Maurice: "protegir-se de la pobresa, la malaltia, la violència i la grolleria, i per tant de les alegries". Però el que diu Forster arriba a l'ànima.
Tot i cap, en les expressions artístiques i com en els gustos, cadascú té el seu, fruit d'aquesta experiència que amb el temps i el coneixement va seleccionant i encaminant-nos cap allò que volem nosaltres mateixos.
ResponEliminaBon diumenge i bona setmana, Helena !.
Artur,
EliminaPer a mi no tot hi cap, en l'art, i també crec que hi ha criteris objectius per saber si alguna obra n'és, d'art.
Fragments d'un article de Félix Riera a"El Món":
ResponElimina"Hem estat tan exposats a la lletjor del món que a la nostra societat l’incomoda la bellesa. Una societat que es rebel·la davant l’exposició d’éssers excepcionals capaços d’atresorar elegància i intel·ligència. El poeta ha estat expulsat de les ciutats i aquestes aclamen a l’home nou, que ja no es commou amb el poder de la paraula. Ningú s’atreveix a proclamar la seva fe. [...]
La transmissió de la lletjor ha estat tan efectiva que res s’escapa al seu poder de suggestió: ni la política, ni l’economia, ni tan sols la cultura. Tot ho contagia fins a l’extrem que els cànons de bellesa es consagren a una joventut sense ferides que tots volen perllongar fins a l’instant mateix de la mort. El categòric triomf de Trump no és només el triomf de la ràbia sobre l’establert, sinó del groller sobre el diví, l’inculte sobre l’intel·ligent, el punyent sobre el subtil. Trump és símptoma d’un temps dominat pels excessos, l’excitació i un èxit que només es reconeix en el fracàs dels altres."
No estic d'acord amb tot el que diu Riera (abans compara la bellesa en Boticelli amb la lletjor en Picasso, i a mi m'agraden tots dos), però potser sí en la idea general. La pèrdua de valors és avui tan accelerada i acríticament compartida, que em fa por que viuré prou com per veure enderrocades les meves esperances. Tant de bo que m'equivoqui.
Ramon,
EliminaDiscrepo força del que diu Félix Riera. M'agrada qualsevol art, però prefereixo l'abstracte quan no és una presa de pèl. I la poesia està més de moda que mai. Es fan recitals per tot arreu. Una altra cosa és que valguin la pena.
Com en tot, no es pot matar tot el que és gras, els grafiti tenen dret a existir.
Hola, Helena: Et comente que ja no en tinc l'adreça electrònica i he de posar-li, l'anònim. Ja que he canviat l'ordinador i és més efectiu i més ràpid, en les accions de comentar i rebre els comentaris.
ResponEliminaEt dic, que la personalitat de la persona arriba a firmament la firma, perquè es relacionés.
Molt ben inspirat aquesta poesia, que m'ha agradat, per la seua originalitat.
Cordialment, Rafael Molero Cruz.
Que passes una bona nit.
Una abraçada.
També et dic, que ja en tinc un nou poema editat, ja em diràs la teua opinió, quan pugues.
Demà passaré que m'has contestat.
Gràcies, Rafael, i ja te l'he comentat.
EliminaViejo o joven
ResponEliminaAmor en los opuestos
Bellos o feos
M'agrada molt, Fackel, dius moltes més coses tu en aquest haiku que jo en tot el meu poema!
EliminaL'art és subjectiu, no tot ho és i no per a tothom.
ResponEliminaPer a mi és tot el que m'emociona, tot el que em pessiga, el que em produeix una revolució per dintre.
Aferradetes, Helena.
Per a mi, sovint, el que em sorprèn i em pertorba, el que em mossega, sa lluna.
EliminaSense set no gaudiríem d'un got d'aigua fresca.
ResponEliminaMolt, molt bona, Xavier!!
Elimina