He mirat aquesta terra

AGUS Muntanyes del Ripollès 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Entre terra i cel,

els núvols de la poesia.

Entre passat i futur,

els somnis que s'imposen.

El teu somieig

és el que connecta

el visible amb l'invisible.

Sagaró

Sagaró I

El sublim té molt a veure

amb el contrast, la duresa,

però també amb l’enlluernament.

El que és bell vol ser

més amable, més contingut.

L’un és enemic de l’altre,

però tots dos camins

avancen paral·lels.

Al rerefons de tot,

l’horitzó inabastable,

el que no es pot retenir.

Resta només el poema

per encabir-ne la llum.

Sagaró II

Entre la teva torre de vori

i l’abrupta realitat,

les onades que, braves com són,

transcendeixen mar enllà.

Una aigua diàfana

quan sap trobar

aquell camí del mig.

Que és més opaca en els extrems,

feta d’esquitxos com espurnes.

Amb una blancor plena de misteri,

la dels marges del poema,

que diuen sense dir.

Sagaró III

Aquella forma dels versos

en les roques que van més enllà

de la superfície de l’aigua.

En el cel, els núvols,

la lectura que en fas.

Creador i intèrpret:

només la diferència

de coincidir sempre.

Amb una aigua tenyida de blau,

perquè la ploma s’hi pot projectar.

I aquell punt de connexió

entre tots dos plans,

com palmera que esclata.

 

(imatges d’Agus dins el blog Associació Fotogràfica Jaume Oller)

Poemes guanyadors dels Premis Poemestiu 2025, que tenen com a tema l'Empordà. 

Esclava alliberada

NARCÍS Al pati de casa dins 

Associació Fotogràfica Jaume Oller

Pena tenir el capoll,

visible, sencer però clos.

Pena tenir la flor,

emboirada, aviat pansida, 

però lliure.

Joia, la teva, de tenir-ho tot.

Ganàpia

Repte Visual 359 dins Relats en català

Malgrat haver anat més enllà
de la murada d’una presó,
de la implacable duresa de la vida,
i tot i els núvols foscos que t'esperen,
hauràs pogut viure un lapse de temps
en què gairebé hauràs tornat a ser nena,
sense deixar anar mai la corda que et lliga
a l’enteniment, a la realitat.
Que ja mai ningú no et podrà prendre
aquesta joia de viure que va més enllà
de les convencions, de les aparences,
llaços darrere del teu estel juganer,
que només poden cobejar la teva tenacitat.

Posta de sol, tast de bellesa

Niporepte 421 Posta de sol, tast de bellesa

dins Relats en català

El que queda del dia

El sol s'amaga
darrere d'una escletxa
i en l'horitzó.

Niporepte 421 Posta de sol, tast de bellesa

dins Relats en català

Deix de bellesa

Per retenir-te,
raig del sol quan es pon,
una finestra.

Helena Bonals

L'escletxa estreta

per on s'amaga el sol

el fa més bell.

Carme Rosanas

Vengo del orto.

Entre luces y sombras

gusto los días

Fackel

Préssec d'estiu

la llum del sol s'apaga.

Tanca la porta.

Xavier Pujol

Prejudicis

Les persones et pregunten si encara

escrius poesia, com si fessis punt de creu.

Se'n riuen dels que fan haikus, tan breus.

Pensen que si s'hi posen 

també en faran, de poesia.

Però no saben que per a tu

no és cap forma d'entretenir-te.

Però també obliden que menys és més,

que la poesia és un llamp.

I aleshores no són capaços

d'escriure una sola paraula,

de dir res que pugui ser escoltat.

Feixuc i lleuger

AGUS Costa Brava IV 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Aquella duresa dels primers anys de vida,

de seguida és coberta de vels de felicitat.

Però quan el progrés, l'empatia,

ho han cobert tot, és quan trobes

més a faltar aquella autenticitat.

La que només torna 

en la teva illa de bellesa,

la del poema surant al mig del full.

Quan mar i cel són en correspondència,

i pots creure que estimes i ets estimada,

que allò que compons algú ho interpreta.

Obra mestra

AGUILERA, Rafael Arrels 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tot és arrelar, en aquesta vida.

Amb el primer tronc

i en tots els que han vingut després.

Arreles en les lletres

i en la llum que deixen passar.

Darrere de tot, 

la bona vista que t'espera

si te'n saps fer digna.

Has començat bé i deixaràs 

un bon regust de boca,

com un clàssic que consta

de plantejament, nus i desenllaç.

Amb una infantesa

que vol sortir a la superfície,

i que no podràs ignorar mai,

és el detonant de tot.

On rau la teva joia de viure?

És aquella ombra que t’acompanya sempre, de la qual no acabes de ser-ne conscient. El deixant darrere d’un vaixell. Un cop d’aire fresc en plena canícula. Quan trobes la jeia per adormir-te, el to per escriure. Tenir algú a qui estimar, com un llibre per llegir. Haver la teva habitació amb bona vista, de manera real i figurada. Un quadre on descansar els ulls, la vela en el mar blau de Carner i la paraula viva de Maragall, amb l’austeritat més rica. Que no et falti el teu pa de cada dia, aquell sempre tan personal i intransferible. Poder arribar a proclamar Et in Arcadia ego. Que no et superi la pàgina en blanc, ni tinguis mai por de la solitud. I sobretot, no poder destriar què és més bell, la teva gerra o la teva aigua, el teu món interior o la superfície on aconsegueixes de brillar.

(Poema en prosa guanyador del Certamen "La Sagrera es mou per les lletres" el passat 27 de juny de 2025, amb el tema "La felicitat") 

De quin color són els somnis?

FREDERIC Figuera monumental dins

Associació Fotogràfica Jaume Oller

Voltada de terra i cel,

la poesia.´

Entre blanc i negre,

el gris.

Connectant fons i forma,

la interpretació.

Passat i futur,

complementant-se.

Per parelles

Repte Poètic Visual 358 Siluetes

dins Relats en català

Anar endavant
amb les mans agafades
com dues lletres.
Amb el futur
en la roda davantera
i el passat en la posterior.
Durant una posta de sol,
que connecta el dia
amb la penombra.
I amb una figuració que llueix
sobre un fons abstracte.

Contra el determinisme

GARCIA, Juan

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És fàcil d'escollir 

el camí recte, la simetria,

veure-ho tot blanc o negre.

El que costa més és

 tenir en compte els matisos,

avançar de tort,

reunir els contraris.

El lliure albir no és 

a l'abast de tothom.

Des del pont

Fotografia meva de la resclosa que hi ha al pont 

entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles

Interpretació de la imatge a D'allò bell, d'allò sublim

Tots els camins són bons per fer camí.

Miquel Martí i Pol

Vers inclòs dins el meu Instagram per al 

9è Premi Instapoema MMP de fotografia i poesia

Nuesa rica

Niporepte 418 Dànae dins Relats en català

L'artista arriba
al seu espectador
quan exagera.
Zeus guanya la princesa
voltant-la del seu or.

 

Només cançons

ROSANAS, Carme Bústia dins el blog Col·lecció de moments

Deixo córrer el riu,

quan truco a la porta del cel,

perquè tot el que faig ho faig per tu,

simplement el millor.

Amb l'amor que és un temple,

que és ceguesa, i jo no hi vull veure.

No t'oblidis de mi,

del meu lament de nimfa.

T'estimo com les estrelles

que es troben sobre nostre,

amb somnis de poeta,

quan l'únic que vull és a tu.

Dolce far niente

AGUILERA, Rafael On el temps s'atura

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Anar de baixada,

necessitar parar

i respirar més sovint.

Copsar-ho tot amb el color

de la música negra.

Però amb la verdor a la vista,

esperançada, exuberant,

la que sols tu mereixes,

que sols tu t'has guanyat.

Helena Bonals

Detén tus pasos.

El color no existe.

Estalla la luz.

Fackel

Jo hi vaig ser

 

El President Pujol és bell, molt bell.

El President Puigdemont és sublim.

Un no existiria sense l'altre,

com un bosc sense una primera llavor.

Aquesta pedra a la sabata,

la diferència personificada 

en aquest home bo, 

que ho és en un epítet,

sempre sorprèn i convenç,

i a mi em cau la baba.

Camins entre flors

Niporepte 416 Camins entre flors dins Relats en català

Flors i versos

És una imatge
que captura l'instant,
com un bon haiku.


Flors i quadres

Les flors, la vida,
sense voler-ho imiten
l'obra de Klimt.

Helena Bonals

A la natura

els seus colors són vida

com els poemes.

sa lluna

L'herba i les flors

expliquen primaveres

de tants colors.

Carme Rosanas

Com tornar a casa

flaire de primavera

plana florida.

Xavier Pujol

Joc de nens

Poema visual meu

Les coses rústiques, artesanals,

les coses plenes de bellesa,

sempre haurien de deixar un cert lloc

al progrés, el plàstic, el racional.

Com la crítica a la intuïció pura,

parafrasejant a Kant.

Un momentani lapse de lucidesa,

unes arrels de tota saviesa

que provenen dels jocs del infants.

Un contrast entre elements

que són en el mateix pla moral,

aquestes rajoles quadrades,

i unes torretes de fusta que les imiten,

amb aquest cub de colors llampants.

Un detall que fa art per ell sol,

ja que no es pot prescindir 

de tot el que només és útil.

Que no s'hi valen excuses

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Si no trobes temps per a la teva propina,

sense esdevenir una obsessió per a tu,

si pots passar l'estiu o el cap de setmana sense,

o aconsegueixes de viure sense obrir els batents,

sense la teva vocació més enllà de l'ofici,

és que no ets una autèntica lletraferida,

encara que tinguis sortida com una dona de la vida.

A posteriori

BIGAS, Joan Tormenta dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Sembla que no pugui ser

que entre passat i futur,

entre terra i cel,

puguis trobar

una escletxa d'esperança,

un fil blanc que ho relligui tot.

I que no en siguis conscient

fins que ja ha passat,

com el tro que es fa esperar,

com el poema que primer sents

i després entens.

Helena Bonals

Discorre el temps

entre el cor i el cap.

Tot plegat és un.

Sa lluna

Secretament

Niporepte 415 Catacumbes

dins Relats en català

Són dins dels versos

aquestes galeries.

Del passat tornen.

Que ningú et vol quan perds

 

Repte Poètic Visual 355 Resurrecció

dins Relats en català

Quan has estat morta en vida,

i sempre per amor,

s'entén que duguis amb tu

el sofriment a la mirada.

Que plogui sobre mullat,

i no puguis ni arribar a fer

de perdedora simpàtica.

Però la justícia poètica

sol acompanyar malgrat tot

els aneguets lletjos com tu.

Si pots viure prou anys,

i anar omplint-los

del teu excés de sentiment,

la teva ploma serà la teva resurrecció.

Helena Bonals

Soy amor loco.

Ni salvo ni condeno.

Ma mort est douce.

Fackel

No és el que sembla

Poema visual meu

La prosa amb la poesia.

El reflex de la vida

en el que escrius.

Bellesa i progrés,

raó del sentiment,

intuïció pràctica.

Els dos per separat,

els dos en contacte,

entremesclats en el moment

de tancar el llibre,

unint una plana amb l'altra.

Quan et fas teu tot allò

que fins fa poc has llegit.

La meva part

Temps de colza dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Jo he conegut la felicitat absoluta,

però també el dolor més gran.

Per això ja res del que em pugui passar

no té cap importància ara.

No estic de tornada de tot,

només tinc experiència.

El que té sentit

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Per conceptual que sigui una obra,

si és art sempre podràs escoltar-ne

aquella mar dins d’una conquilla.

El moment en què,

com en una tangent,

el que és rodó coincideix

amb el que és pla,

el que dius amb com ho dius.

Helena Bonals

Tomo la concha.

Pasos en la arena.

Rumor lejano.

Fackel

El que dus dintre

Imatge presa de la xarxa

La meva vida ha estat

com una ampolla de xampany

llargament madurada.

Hi ha hagut un instant 

en què el tap ha sortit volant,

i després ja res ha estat igual.

No tornaré a tenir

sequera creativa mai més. 

Que allò meu és

talent, treball i sort,

però sobretot desig i voluntat.

No em miris així

Fotograma d'El que queda del dia,

per al Repte poètic visual 354 dins Relats en català

Ets un home gran

però sembles un infant.

No sé en qui penses, actor,

però ets com James Dean

quan feia de rebel sense causa.

I quan parlava amb el seu pare fals

no estava interpretant, era ell i prou.

Que una mirada com aquesta

és tot el que queda d'aquella

persona a qui encara estimes.

Amb la qual ens sedueixes a tots.