Te'n sortiràs
de tot aquest embull,
sent voliaina.
Ha arribat la teva hora
de poder enlluernar.
Etiqueta
estètica.
Tristesa
pretesa.
Deliri savi.
Nervis
sobris.
Ànima àvida.
Closca
fosca.
Estigma
paradigmàtic.
Primavera
severa.
Trastorn de
l’entorn.
Impacte
abstracte.
Cabòria
categòrica.
Irascible
amable.
Peremptòria
peresa.
Boira eufòrica.
Sagaró I
El sublim té molt a veure
amb el contrast, la
duresa,
però també amb
l’enlluernament.
El que és bell vol ser
més amable, més contingut.
L’un és enemic de l’altre,
però tots dos camins
avancen paral·lels.
Al rerefons de tot,
l’horitzó inabastable,
el que no es pot retenir.
Resta només el poema
per encabir-ne la llum.
Sagaró II
Entre la teva torre de
vori
i l’abrupta realitat,
les onades que, braves com
són,
transcendeixen mar enllà.
Una aigua diàfana
quan sap trobar
aquell camí del mig.
Que és més opaca en els
extrems,
feta d’esquitxos com
espurnes.
Amb una blancor plena de
misteri,
la dels marges del poema,
que diuen sense dir.
Sagaró III
Aquella forma dels versos
en les roques que van més
enllà
de la superfície de
l’aigua.
En el cel, els núvols,
la lectura que en fas.
Creador i intèrpret:
només la diferència
de coincidir sempre.
Amb una aigua tenyida de
blau,
perquè la ploma s’hi pot projectar.
I aquell punt de connexió
entre tots dos plans,
com palmera que esclata.
(imatges d’Agus dins el
blog Associació Fotogràfica Jaume Oller)
Poemes guanyadors dels Premis Poemestiu 2025, que tenen com a tema l'Empordà.
És
aquella ombra que t’acompanya sempre, de la qual no acabes de ser-ne conscient.
El deixant darrere d’un vaixell. Un cop d’aire fresc en plena canícula. Quan
trobes la jeia per adormir-te, el to per escriure. Tenir algú a qui estimar,
com un llibre per llegir. Haver la teva habitació amb bona vista, de manera real
i figurada. Un quadre on descansar els ulls, la vela en el mar blau de Carner i
la paraula viva de Maragall, amb l’austeritat més rica. Que no et falti el teu
pa de cada dia, aquell sempre tan personal i intransferible. Poder arribar a proclamar
Et in Arcadia ego. Que no et superi la pàgina en blanc, ni tinguis mai por
de la solitud. I sobretot, no poder destriar què és més bell, la teva gerra o
la teva aigua, el teu món interior o la superfície on aconsegueixes de brillar.
(Poema en prosa guanyador del Certamen "La Sagrera es mou per les lletres" el passat 27 de juny de 2025, amb el tema "La felicitat")
Anar endavant
amb les mans agafades
com dues lletres.
Amb el futur
en la roda davantera
i el passat en la posterior.
Durant una posta de sol,
que connecta el dia
amb la penombra.
I amb una figuració que llueix
sobre un fons abstracte.
