El que dus dintre

Imatge presa de la xarxa

La meva vida ha estat

com una ampolla de xampany

llargament madurada.

Hi ha hagut un instant 

en què el tap ha sortit volant,

i després ja res ha estat igual.

No tornaré a tenir

sequera creativa mai més. 

Que allò meu és

talent, treball i sort,

però sobretot desig i voluntat.

No em miris així

Fotograma d'El que queda del dia,

per al Repte poètic visual 354 dins Relats en català

Ets un home gran

però sembles un infant.

No sé en qui penses, actor,

però ets com James Dean

quan feia de rebel sense causa.

I quan parlava amb el seu pare fals

no estava interpretant, era ell i prou.

Que una mirada com aquesta

és tot el que queda d'aquella

persona a qui encara estimes.

Amb la qual ens sedueixes a tots.

Fotogènia

L'amor neix en els ulls i els ulls el xerren

Refrany català

"T'ho menges tot amb aquest mig somriure",

em vas dir el darrer cop que ens vam trobar,

fa més de dos anys. Diuen que quan n'estàs d'algú

l'únic que vols és veure'l. Això és la tesi principal.

Però també que val més un altre que no cap.

Això serveix només per als que tenen horror vacui.

Per als que confonen la passió amb la compenetració.

No són per a mi les roses grogues de la gelosia,

perquè tampoc el groc del materialisme va amb mi.

Sóc del cinc per cent de la humanitat que no es casa mai.

Segurament de tant que estimo, de tant que sento.

El teu cor i la teva raó

Repte poètic visual 353 Mirant-nos per dins

dins Relats en català

Anar a contracorrent, el que fas
quan segueixes el teu motor intern.
Amb el barret et protegeixes de la intempèrie,
però també del mal que et puguin fer.
Pocs són connoisseurs d'allò que fa art.
Si la utilitat és l'únic que compta per tothom,
a tu sempre et mou la bellesa.
Sembla que no vagis endavant,
però per dins teu alguna cosa funciona.

"Let the river run"

És veritat que ens banyem

i no ens banyem al mateix riu.

Però la meva ploma no es resigna

que tot acabi aquí.

Ja que aquell Ponte Vecchio

sobre l'Arno és la imatge 

del que no passa mai.

Que hi ha passions impossibles

com voler que l'aigua 

es desplaci cap amunt.

He conegut la font d'aigua fresca

i cristal·lina de la infantesa,

i la tèrbola de l'adolescència.

La sequera de tota la joventut,

i el cabal d'ara que voldria desembocar

en un mar fet de punts suspensius.

El bell i el nou

AGUS Postals Granollerines

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Sense la lletjor, la grolleria, la brutícia,

potser tampoc no hi hauria art.

Amb la personalitat, el que la teva firma

diu de tu, pots connectar amb els altres.

Tan sols el contrast, l'experiència,

ens fa adonar d'allò que volem,

i ens permet d'avançar. 

No tan eixorca

Imatge dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Jo sé d'on ve la inesgotable aigua

que vessarà d'aquesta font ja seca,

la deu de tota vena poètica,

blava per antonomàsia.

També la idea interior del poema

vol transmutar la de Cor fidel de Carner,

alhora que perviu en tu que em llegeixes.

Helena Bonals

Mientras tengo sed

bebo de las palabras.

Mas pocas sacian.

Fackel

Cristal·lí

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Amb la teva mirada poètica, 

només, pots trencar el vidre 

que és l'embolcall de l'obra.

I entremesclar, 

fent-te més sàvia,

el que era fet tot de contrast 

fins fa un moment.

Helena Bonals

Con un destello

prendes lo recóndito.

La voz poética.

Fackel

Nítid cristal·lí

en un món que s'esquerda.

Trista mirada.

Carme Rosanas

D'un costat a l'altre

Una persona de cada cent.

Un Van Gogh el geni del qual

ningú reconeixia.

Que aquell que va a contracorrent

a la llarga esdevindrà corrent principal.

Malalts que poden ser no normals,

sinó extra normals.

Amb el temperament, el lideratge, la creativitat.

I la sensibilitat, la resiliència, 

la dignitat davant l'estigma.

Confort

Isabelita Virtual

 

La moda, com l'interiorisme,

parla de la nostra personalitat,

del nostre món interior.

Un ornament és un adjectiu, un accident.

El que decora forma part de l'essència.

No ens amaguem sota un barret,

creiem en el que és bell,

com William Morris.

Fugida endavant

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Només dues ombres.

Però molt més reals

que qualsevol figuració

en quatricromia.

Només una finestra,

però tota la teva vida

projectada en aquest instant. 

Abre la puerta

e inspira el aire.

Retienes tiempo.

Fackel

Ja són les ombres

així, van per les reixes,

cap ací, cap allà.

Rafael Molero Cruz

Allò que et salva

Niporepte 410 Simfonia en verd

dins Relats en català

 

Només l'ajuda,
en travessar la vida,
del teu paraigües.
El que és cada poema,
sempre tan bell com útil.

Esperant el seu torn

Repte poètic visual 351 Rere la pols dels llibres

dins Relats en català

Els clàssics s'estudien a classe.
Les cobertes són una finestra oberta,
amb un títol que n'és la maneta.
Cada volva de pols és una lletra
que s'escapa volant, com l'inefable.
Un llibre és un cant a crits silenciós,
una illa de bellesa envoltada de mar,
una loteria que sempre toca.

Aquell vici impune dels llibres

 

Imatge meva

Un segueix l'altre

com algú a qui estimar.

És peremptori.

PAS

Aquí em teniu recitant un poema meu a Navarcles, ahir.

Persona altament sensible

Vull l'alba en el que em costa,

i la posta en el que desitjo.

Em mou més el goig

que no el plaer.

Obstinadament amateur

i no professional,

perquè estimo el que faig.

Sóc culpable de tenir

sentit de l'estètica,

amb l'atenuant

d'una gran vida interior.

El poema es teixeix millor

amb la ploma als dits,

per metonímia,

i amb la Moleskine.

Tu ets aquella temptació

que indiferent ignoro,

pagant el preu de l'espai en blanc.

De puntetes

Niporepte 407 Dansaires

dins Relats en català

Quan peus, mans, alces,
també ho fas tota tu,
seguint les notes.

Helena Bonals

Con nuestros cuerpos

los humanos danzamos

sobre los miedos.

Fackel

Les mans encaixen

cos i cames leviten.

L'aire pren vida.

Kefas

El cor punteja

la suau melodia

tible i tenora

és el foc de la dansa

catalana i antiga.

Xavier Pujol

Vents de llibertat

BANKSY  Flower Thrower

per al Repte Poètic Visual 350

dins Relats en català

Com l'enamorament de lluny,
que colpeix sense ferir.
Ideals que romanen ideals,
rebel·lió fràgil i forta alhora.
Atac pacífic, fet d'innocència.
Ciment envoltat de delicadesa,
la d'una paret oberta, feta d'esperança.
Com el nostre primer d'octubre.

De ben petita

DUNLOP LESLIE, George 

Alice in Wonderland 1879

dins l'exposició "Els móns d'Alícia"

a Caixa Fòrum fins el 16 de febrer de 2024

S'hi diu el següent:

La nena de la pintura (que també es deia Alícia) 

sembla alhora embadalida i contorbada 

per la narració de l'obra de Lewis Carroll.

No hi ha cap nina,
en front de la lectura,
que per tu valgui.

Helena Bonals

Renglón a renglón

la niña atraviesa

sus propios sueños.

Fackel

Revelat

GARCIA, Juan

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Cua de cavall, cabellera a l'aire.

Et contens, et deixes anar.

Tan misteriosa com directa.

Fotografia que sorprèn,

poema que convenç.

Entre tu i jo

AGUS Tossa de Mar IV

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És molt trist que un home aprofiti

que una dona està enamorada d'ell

per tenir-hi relacions de franc.

Jo, la poesia,

jo, que no m'utilitzin,

jo, que em sàpiguen guanyar.