Oxímoron

PUJOL, Xavier a Queralbs

Aquesta manta cristal·lina

cobreix una calidesa que encara dorm 

i pot ser desvetllada, com algues roges 

per sota la superfície de l'aigua.

No és fred aquest cafè,

ni amarga aquesta neu,

quan hi ha correspondència.

Pont de Ferro

Repte viual 366 El pont Eiffel

dins Relats en català

Un pont ara ja buit

que parla de la solitud

de no voler trepitjar 

la realitat que ens fa mal.

Però la intempèrie continua

travessant les reixes.

Aquella torre Eiffel 

creix en alçada,

aquesta en profunditat.

La mateixa que connecta 

aquells opòsits que fan art.

Gradient

AGUS Temps de tardor 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Quan el futur esdevé més i més 

incert, emboirat, opac.

Fas com la malenconia,

cultives la negror.

Però té tanta bellesa aquest 

lament de les muntanyes!

La seva profunditat és la teva,

la teva exigència s'hi projecta.

Quatricromia

GARCIA, Juan dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Darrere d'aquest cel, color del quadern

on ara escrius, tu saps que s'hi amaguen

cian, magenta i groc. I que amb un sol haiku 

vas aprendre a volar, com un accent sobre una lletra.

Plantejament, nus i desenllaç componen 

la perspectiva amb què ho veus tot.

Se't fa difícil destriar-los,

de l'un a l'altre només hi va un sospir.

Però al darrer vers hi ha tot el pes.

Iceberg

Niporepte 430 Iceberg fotogènic

dins Relats en català

Glaçó gegant

Allò que calma
tots els cops amagats
que té el destí.

Cristal·lització

Talment resina,
el gel conserva dins
el teu sentir.

Helena Bonals

Tot el que amaga

més enlla del reflex.

Immensitat.

Carme Rosanas

Gel que s'eleva

a l'horitzó llunyà.

Llàgrimes fredes

dins un silenci glacial.

Secrets d'amor segrestats.

sa lluna

L'iceberg amaga

una blancor que mata

com arma freda.

Xavier Pujol

Eisberg in Gefahr

Imposante Urgewalf

Wehe, wenn sie schmilzt.

Sean Jeating

A la deriva.

Simetría del agua.

Mi contemplación.

Fackel

Analogia

Repte poètic visual 365 Castanyes torrades

dins Relats en català

Pocs saben que cal sempre

un espai en blanc,

un marge perquè el text respiri,

sobretot el d’un poema,

el que vol transcendir més.

L’horror vacui fa que molts

omplin tot el full, i més encara.

Però un poema més llarg

d’una pàgina és prosa.

De la mateixa manera,

si no vols que les castanyes

en coure-les surtin volant,

cal fer-hi sempre un tall lateral.

Destacar

AGUS Paisatges de tardor dins 

Associació Fotogràfica Jaume Oller

Vincent VAN GOGH Lliris

El que va ser un lliri blanc entre els blaus,

ha esdevingut un arbre roig entre els ocres.

El qui excel·leix és qui fa més del necessari,

aquell qui no repeteix el que ja ha estat dit.

Quan tot i anar a repèl, no ets gens rebel.

No pas un llir entre cards, sí amb el ver amor. 

La gerra i l'aigua

JUANJO Coneixes Granollers?

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

M'agrada la música perquè m'agrada el silenci.

Necessito la prosa perquè desitjo el lirisme.

Les majúscules són tan importants,

per a mi, com la lletra petita.

M'allibero quan em continc.

Parlo amb els ulls,

captivo amb el somriure.

Soc un ocell sense ales,

una virtuosa que no sap que ho és.

Estimo sense reserves,

sense demanar res a canvi.

Em mou la bellesa, la real i la figurada.

Trobo l'alegria sota les pedres

o bé cobrint-les de cal·ligrafia.

Soc un llamp i la foscor que l'acompanya.

Laberint

Niporepte 429 Laberint dins Relats en català

Te'n sortiràs
de tot aquest embull,
sent voliaina.
Ha arribat la teva hora
de poder enlluernar.

Portem tanta boira als ulls

Repte Poètic Visual 364. La tempesta

dins Relats en català

Cel amenaçador, verd esperança.
Anar endavant, entre
clarobscurs que ofeguen.
Qui no ha conegut l'infern
no ho té fàcil per albirar el cel blau.
Malgrat els núvols que semblen fets de pedra,
les espigues són arrossegades pel vent.
La lluita entre fred i calor,
de l'estació que és entre hivern i estiu,
es projecta en la terra i l'aire.

Latent

Fotografia meva a Navarcles

Un balcó tancat, a la vida.

Una finestra oberta en l'art.

Encara que només sigui virtual,

el cel amb lluna que t'espera

ningú no te'l prendrà.

Perfecte esperpent

GOYA, Francisco de

El sueño de la razón produce monstruos

Etiqueta estètica.

Tristesa pretesa.

Deliri savi.

Nervis sobris.

Ànima àvida.

Closca fosca.

Estigma paradigmàtic.

Primavera severa.

Trastorn de l’entorn.

Impacte abstracte.

Cabòria categòrica.

Irascible amable.

Peremptòria peresa.

Boira eufòrica.

Passatge

Fotografia meva de Sant Benet de Bages, 

6 d'octubre de 2025 al matí

Quan les ombres deixen pas al sol,

i els núvols amainen,

el que no minva pas és la bellesa,

que segueix el curs

d'un riu que no es veu,

però que ho condiciona tot.

Trencant la monotonia,

un parell d'arbres mig del terra,

mig del cel, amb uns turons

mig del passat, mig del futur.

El moment en què la prosa es fa poesia.

Entre prou i massa

Fotografia meva al pont entre Navarcles i Sant Fruitós

De tota l'esplendor d'aquest dia de rerevera,

només en podré conservar aquest raig de sol

travessant la fotografia, fent-se vers.

N'hi ha que preferirien el decorat,

jo em quedo amb l'essència.

Un instant pot omplir, si no tota una vida,

almenys una estació sencera.

Helena Bonals

Raig de sol daurat,

l'essència d'un instant

omplint el cor.

sa lluna

Transcendència

BIGAS, Joan Sol rogent 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Del teu viatge per la vida,

l'únic que compta

quan el sol es pon

és que el teu xiprer cremi

com els de Van Gogh.

Així com que l'aigua hagi anat

erosionant la pedra.

Des del cel totes les muntanyes

es veuen si fa no fa d'altes.

Amb el poema totes les imatges

es poden arribar a llegir. 

Helena Bonals

Pedra i xiprer

la posta de sol riu,

flames de colors.

sa lluna

Mirada verda

Repte poètic visual 362. Les encantades

dins Relats en català

Submergida en el reflex,
amb la mirada sures.
Quan no pots parlar
és quan alguna cosa dius.
Ets com un nenúfar
que amaga el teu món interior,
que cerca l’estabilitat
entre dos contraris.
Amb la bellesa d’una nimfa
que ens vol captivar.

Els teus colors veritables

FREDERIC S'acosta la tardor

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Com la lluna destaca en el cel,

els tobogans i gronxadors de colors

són com un retolador fluorescent

que subratlla la bellesa continguda

d'un sol inclinat i tapat pels núvols.

Infantesa i vellesa són 

en el mateix pla moral.

Perquè l'edat de la innocència

té més a veure amb la roja

que no pas amb cap edat d'or.

Propina II

 

Foto meva a Navarcles

Per al premi Instapoema MMP 2025

Verd innocència, blanc cotó fluix.

Narcís emmirallant-se al cel.

Que quan tot sembla haver acabat,

els núvols en són l'eco,

i l'art plagia la vida,

així com el poema la fotografia.

La propina, com la inspiració,

no es pot donar per feta.

És la joia que es desprèn de viure.

És la goma amb què s'esborren

totes les imperfeccions,

amb la qual et redimeixes.

Propina

Potser vindrà un altre matí més pur/ i ens retornarà la tendresa.

Miquel Martí i Pol

Fotografia meva a Navarcles

per al premi InstapoemaMMP 2025

Aquests turons que s'albiren

al fons de molts carrers del meu poble

són mitja vida per a mi.

Amb l'altra meitat no sempre hi compto.

Si no saps transmutar 

en alguna forma nova el teu desig,

és que potser mai no has estimat. 

A banda de la verdor perenne,

cal alguna cosa més per 

omplir l’existència.

Com una bona vista.

Regant amb llum

MIGURENA Regant amb llum

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Un poema visual és com el negatiu

d'un fet de lletres, així com la teva lectura

és claror sobre algun dels pètals d'una flor.

La qual sobreviu sense la llum del sol

que ja s'ha post, però que continua

en algun lloc, esperant una nova alba. 

Helena Bonals

Moment visual

brillant com un llampec.

Una mirada.

Sa lluna

Línies de claror, sobre la flor.

Com versos tremolosos

il·luminats pels pètals de llum.

Carme Rosanas

Versos al cel

Repte poètic visual 361 Pluja de perseids

dins Relats en català

També d’estrelles patim sequera.
Quan no les tapen els núvols,
s’amaguen darrere dels arbres,
o la contaminació lumínica
no permet de veure-les.
Però, pacientment, aixequem
la vista cap al campanar més alt,
que identifiquem amb el sublim
perquè és el que més s’hi acosta.
I ens mullem amb unes llàgrimes
que refresquen sense dur aigua.

Persistència

Fotografia de Núria Vert

Les branques seques,

amb forma de foguera,

miren cap amunt, enlluernades.

I es voldrien banyar al riu,

que tampoc deixen de petja.

Són com el meu poema

davant d'aquesta imatge,

que val per mil versos.

Extrems

Fotografia de Núria Vert

D'un punt a un altre,

la línia recta no sempre és el millor.

Per trobar una escletxa de núvols blancs,

cal travessar-ne de foscos.

El cel és abstracte, la platja figurativa.

La mar és llum, les illes són ombres.

Cada element té el seu paper 

en el decorat de la nostra existència.

La fotografia, el poema, 

són fets de tots.

Pàl·lida morenor

Fotografia de Núria Vert

Voldria abastar la lluna

que penja del cel.

Voldria només

 recolzar-me en la roca

que sura en l'aigua.

Que el reflex de l'astre

parli de la plenitud

de tenir-ho tot.

Les Medes

 

Fotografia de Núria Vert

Aquest sol encalitxat, amb els batents oberts,

és com reviu el teu deler en allò que escrius.

La passarel·la amb la pauta per omplir

fa que no et decantis massa a cap extrem,

et protegeix de la intempèrie.

El teu tresor en quatre illes, 

com les etapes de la vida.

La més candent, la de la maduresa,

per a qui en sap ser digne,

per a qui sap esperar.

He mirat aquesta terra

AGUS Muntanyes del Ripollès 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Entre terra i cel,

els núvols de la poesia.

Entre passat i futur,

els somnis que s'imposen.

El teu somieig

és el que connecta

el visible amb l'invisible.

Sagaró

Sagaró I

El sublim té molt a veure

amb el contrast, la duresa,

però també amb l’enlluernament.

El que és bell vol ser

més amable, més contingut.

L’un és enemic de l’altre,

però tots dos camins

avancen paral·lels.

Al rerefons de tot,

l’horitzó inabastable,

el que no es pot retenir.

Resta només el poema

per encabir-ne la llum.

Sagaró II

Entre la teva torre de vori

i l’abrupta realitat,

les onades que, braves com són,

transcendeixen mar enllà.

Una aigua diàfana

quan sap trobar

aquell camí del mig.

Que és més opaca en els extrems,

feta d’esquitxos com espurnes.

Amb una blancor plena de misteri,

la dels marges del poema,

que diuen sense dir.

Sagaró III

Aquella forma dels versos

en les roques que van més enllà

de la superfície de l’aigua.

En el cel, els núvols,

la lectura que en fas.

Creador i intèrpret:

només la diferència

de coincidir sempre.

Amb una aigua tenyida de blau,

perquè la ploma s’hi pot projectar.

I aquell punt de connexió

entre tots dos plans,

com palmera que esclata.

 

(imatges d’Agus dins el blog Associació Fotogràfica Jaume Oller)

Poemes guanyadors dels Premis Poemestiu 2025, que tenen com a tema l'Empordà. 

Esclava alliberada

NARCÍS Al pati de casa dins 

Associació Fotogràfica Jaume Oller

Pena tenir el capoll,

visible, sencer però clos.

Pena tenir la flor,

emboirada, aviat pansida, 

però lliure.

Joia, la teva, de tenir-ho tot.

Ganàpia

Repte Visual 359 dins Relats en català

Malgrat haver anat més enllà
de la murada d’una presó,
de la implacable duresa de la vida,
i tot i els núvols foscos que t'esperen,
hauràs pogut viure un lapse de temps
en què gairebé hauràs tornat a ser nena,
sense deixar anar mai la corda que et lliga
a l’enteniment, a la realitat.
Que ja mai ningú no et podrà prendre
aquesta joia de viure que va més enllà
de les convencions, de les aparences,
llaços darrere del teu estel juganer,
que només poden cobejar la teva tenacitat.