Portem tanta boira als ulls

Repte Poètic Visual 364. La tempesta

dins Relats en català

Cel amenaçador, verd esperança.
Anar endavant, entre
clarobscurs que ofeguen.
Qui no ha conegut l'infern
no ho té fàcil per albirar el cel blau.
Malgrat els núvols que semblen fets de pedra,
les espigues són arrossegades pel vent.
La lluita entre fred i calor,
de l'estació que és entre hivern i estiu,
es projecta en la terra i l'aire.

Latent

Fotografia meva a Navarcles

Un balcó tancat, a la vida.

Una finestra oberta en l'art.

Encara que només sigui virtual,

el cel amb lluna que t'espera

ningú no te'l prendrà.

Perfecte esperpent

GOYA, Francisco de

El sueño de la razón produce monstruos

Etiqueta estètica.

Tristesa pretesa.

Deliri savi.

Nervis sobris.

Ànima àvida.

Closca fosca.

Estigma paradigmàtic.

Primavera severa.

Trastorn de l’entorn.

Impacte abstracte.

Cabòria categòrica.

Irascible amable.

Peremptòria peresa.

Boira eufòrica.

Passatge

Fotografia meva de Sant Benet de Bages, 

6 d'octubre de 2025 al matí

Quan les ombres deixen pas al sol,

i els núvols amainen,

el que no minva pas és la bellesa,

que segueix el curs

d'un riu que no es veu,

però que ho condiciona tot.

Trencant la monotonia,

un parell d'arbres mig del terra,

mig del cel, amb uns turons

mig del passat, mig del futur.

El moment en què la prosa es fa poesia.

Entre prou i massa

Fotografia meva al pont entre Navarcles i Sant Fruitós

De tota l'esplendor d'aquest dia de reravera,

només en podré conservar aquest raig de sol

travessant la fotografia, fent-se vers.

N'hi ha que preferirien el decorat,

jo em quedo amb l'essència.

Un instant pot omplir, si no tota una vida,

almenys una estació sencera.

Helena Bonals

Raig de sol daurat,

l'essència d'un instant

omplint el cor.

sa lluna

Transcendència

BIGAS, Joan Sol rogent 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Del teu viatge per la vida,

l'únic que compta

quan el sol es pon

és que el teu xiprer cremi

com els de Van Gogh.

Així com que l'aigua hagi anat

erosionant la pedra.

Des del cel totes les muntanyes

es veuen si fa no fa d'altes.

Amb el poema totes les imatges

es poden arribar a llegir. 

Helena Bonals

Pedra i xiprer

la posta de sol riu,

flames de colors.

sa lluna

Mirada verda

Repte poètic visual 362. Les encantades

dins Relats en català

Submergida en el reflex,
amb la mirada sures.
Quan no pots parlar
és quan alguna cosa dius.
Ets com un nenúfar
que amaga el teu món interior,
que cerca l’estabilitat
entre dos contraris.
Amb la bellesa d’una nimfa
que ens vol captivar.

Els teus colors veritables

FREDERIC S'acosta la tardor

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Com la lluna destaca en el cel,

els tobogans i gronxadors de colors

són com un retolador fluorescent

que subratlla la bellesa continguda

d'un sol inclinat i tapat pels núvols.

Infantesa i vellesa són 

en el mateix pla moral.

Perquè l'edat de la innocència

té més a veure amb la roja

que no pas amb cap edat d'or.

Propina II

 

Foto meva a Navarcles

Per al premi Instapoema MMP 2025

Verd innocència, blanc cotó fluix.

Narcís emmirallant-se al cel.

Que quan tot sembla haver acabat,

els núvols en són l'eco,

i l'art plagia la vida,

així com el poema la fotografia.

La propina, com la inspiració,

no es pot donar per feta.

És la joia que es desprèn de viure.

És la goma amb què s'esborren

totes les imperfeccions,

amb la qual et redimeixes.

Propina

Potser vindrà un altre matí més pur/ i ens retornarà la tendresa.

Miquel Martí i Pol

Fotografia meva a Navarcles

per al premi InstapoemaMMP 2025

Aquests turons que s'albiren

al fons de molts carrers del meu poble

són mitja vida per a mi.

Amb l'altra meitat no sempre hi compto.

Si no saps transmutar 

en alguna forma nova el teu desig,

és que potser mai no has estimat. 

A banda de la verdor perenne,

cal alguna cosa més per 

omplir l’existència.

Com una bona vista.

Regant amb llum

MIGURENA Regant amb llum

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Un poema visual és com el negatiu

d'un fet de lletres, així com la teva lectura

és claror sobre algun dels pètals d'una flor.

La qual sobreviu sense la llum del sol

que ja s'ha post, però que continua

en algun lloc, esperant una nova alba. 

Helena Bonals

Moment visual

brillant com un llampec.

Una mirada.

Sa lluna

Línies de claror, sobre la flor.

Com versos tremolosos

il·luminats pels pètals de llum.

Carme Rosanas

Versos al cel

Repte poètic visual 361 Pluja de perseids

dins Relats en català

També d’estrelles patim sequera.
Quan no les tapen els núvols,
s’amaguen darrere dels arbres,
o la contaminació lumínica
no permet de veure-les.
Però, pacientment, aixequem
la vista cap al campanar més alt,
que identifiquem amb el sublim
perquè és el que més s’hi acosta.
I ens mullem amb unes llàgrimes
que refresquen sense dur aigua.

Persistència

Fotografia de Núria Vert

Les branques seques,

amb forma de foguera,

miren cap amunt, enlluernades.

I es voldrien banyar al riu,

que tampoc deixen de petja.

Són com el meu poema

davant d'aquesta imatge,

que val per mil versos.

Extrems

Fotografia de Núria Vert

D'un punt a un altre,

la línia recta no sempre és el millor.

Per trobar una escletxa de núvols blancs,

cal travessar-ne de foscos.

El cel és abstracte, la platja figurativa.

La mar és llum, les illes són ombres.

Cada element té el seu paper 

en el decorat de la nostra existència.

La fotografia, el poema, 

són fets de tots.

Pàl·lida morenor

Fotografia de Núria Vert

Voldria abastar la lluna

que penja del cel.

Voldria només

 recolzar-me en la roca

que sura en l'aigua.

Que el reflex de l'astre

parli de la plenitud

de tenir-ho tot.

Les Medes

 

Fotografia de Núria Vert

Aquest sol encalitxat, amb els batents oberts,

és com reviu el teu deler en allò que escrius.

La passarel·la amb la pauta per omplir

fa que no et decantis massa a cap extrem,

et protegeix de la intempèrie.

El teu tresor en quatre illes, 

com les etapes de la vida.

La més candent, la de la maduresa,

per a qui en sap ser digne,

per a qui sap esperar.

He mirat aquesta terra

AGUS Muntanyes del Ripollès 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Entre terra i cel,

els núvols de la poesia.

Entre passat i futur,

els somnis que s'imposen.

El teu somieig

és el que connecta

el visible amb l'invisible.

Sagaró

Sagaró I

El sublim té molt a veure

amb el contrast, la duresa,

però també amb l’enlluernament.

El que és bell vol ser

més amable, més contingut.

L’un és enemic de l’altre,

però tots dos camins

avancen paral·lels.

Al rerefons de tot,

l’horitzó inabastable,

el que no es pot retenir.

Resta només el poema

per encabir-ne la llum.

Sagaró II

Entre la teva torre de vori

i l’abrupta realitat,

les onades que, braves com són,

transcendeixen mar enllà.

Una aigua diàfana

quan sap trobar

aquell camí del mig.

Que és més opaca en els extrems,

feta d’esquitxos com espurnes.

Amb una blancor plena de misteri,

la dels marges del poema,

que diuen sense dir.

Sagaró III

Aquella forma dels versos

en les roques que van més enllà

de la superfície de l’aigua.

En el cel, els núvols,

la lectura que en fas.

Creador i intèrpret:

només la diferència

de coincidir sempre.

Amb una aigua tenyida de blau,

perquè la ploma s’hi pot projectar.

I aquell punt de connexió

entre tots dos plans,

com palmera que esclata.

 

(imatges d’Agus dins el blog Associació Fotogràfica Jaume Oller)

Poemes guanyadors dels Premis Poemestiu 2025, que tenen com a tema l'Empordà. 

Esclava alliberada

NARCÍS Al pati de casa dins 

Associació Fotogràfica Jaume Oller

Pena tenir el capoll,

visible, sencer però clos.

Pena tenir la flor,

emboirada, aviat pansida, 

però lliure.

Joia, la teva, de tenir-ho tot.

Ganàpia

Repte Visual 359 dins Relats en català

Malgrat haver anat més enllà
de la murada d’una presó,
de la implacable duresa de la vida,
i tot i els núvols foscos que t'esperen,
hauràs pogut viure un lapse de temps
en què gairebé hauràs tornat a ser nena,
sense deixar anar mai la corda que et lliga
a l’enteniment, a la realitat.
Que ja mai ningú no et podrà prendre
aquesta joia de viure que va més enllà
de les convencions, de les aparences,
llaços darrere del teu estel juganer,
que només poden cobejar la teva tenacitat.

Posta de sol, tast de bellesa

Niporepte 421 Posta de sol, tast de bellesa

dins Relats en català

El que queda del dia

El sol s'amaga
darrere d'una escletxa
i en l'horitzó.

Niporepte 421 Posta de sol, tast de bellesa

dins Relats en català

Deix de bellesa

Per retenir-te,
raig del sol quan es pon,
una finestra.

Helena Bonals

L'escletxa estreta

per on s'amaga el sol

el fa més bell.

Carme Rosanas

Vengo del orto.

Entre luces y sombras

gusto los días

Fackel

Préssec d'estiu

la llum del sol s'apaga.

Tanca la porta.

Xavier Pujol

Prejudicis

Les persones et pregunten si encara

escrius poesia, com si fessis punt de creu.

Se'n riuen dels que fan haikus, tan breus.

Pensen que si s'hi posen 

també en faran, de poesia.

Però no saben que per a tu

no és cap forma d'entretenir-te.

Però també obliden que menys és més,

que la poesia és un llamp.

I aleshores no són capaços

d'escriure una sola paraula,

de dir res que pugui ser escoltat.

Feixuc i lleuger

AGUS Costa Brava IV 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Aquella duresa dels primers anys de vida,

de seguida és coberta de vels de felicitat.

Però quan el progrés, l'empatia,

ho han cobert tot, és quan trobes

més a faltar aquella autenticitat.

La que només torna 

en la teva illa de bellesa,

la del poema surant al mig del full.

Quan mar i cel són en correspondència,

i pots creure que estimes i ets estimada,

que allò que compons algú ho interpreta.

Obra mestra

AGUILERA, Rafael Arrels 

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Tot és arrelar, en aquesta vida.

Amb el primer tronc

i en tots els que han vingut després.

Arreles en les lletres

i en la llum que deixen passar.

Darrere de tot, 

la bona vista que t'espera

si te'n saps fer digna.

Has començat bé i deixaràs 

un bon regust de boca,

com un clàssic que consta

de plantejament, nus i desenllaç.

Amb una infantesa

que vol sortir a la superfície,

i que no podràs ignorar mai,

és el detonant de tot.

On rau la teva joia de viure?

És aquella ombra que t’acompanya sempre, de la qual no acabes de ser-ne conscient. El deixant darrere d’un vaixell. Un cop d’aire fresc en plena canícula. Quan trobes la jeia per adormir-te, el to per escriure. Tenir algú a qui estimar, com un llibre per llegir. Haver la teva habitació amb bona vista, de manera real i figurada. Un quadre on descansar els ulls, la vela en el mar blau de Carner i la paraula viva de Maragall, amb l’austeritat més rica. Que no et falti el teu pa de cada dia, aquell sempre tan personal i intransferible. Poder arribar a proclamar Et in Arcadia ego. Que no et superi la pàgina en blanc, ni tinguis mai por de la solitud. I sobretot, no poder destriar què és més bell, la teva gerra o la teva aigua, el teu món interior o la superfície on aconsegueixes de brillar.

(Poema en prosa guanyador del Certamen "La Sagrera es mou per les lletres" el passat 27 de juny de 2025, amb el tema "La felicitat") 

De quin color són els somnis?

FREDERIC Figuera monumental dins

Associació Fotogràfica Jaume Oller

Voltada de terra i cel,

la poesia.´

Entre blanc i negre,

el gris.

Connectant fons i forma,

la interpretació.

Passat i futur,

complementant-se.

Per parelles

Repte Poètic Visual 358 Siluetes

dins Relats en català

Anar endavant
amb les mans agafades
com dues lletres.
Amb el futur
en la roda davantera
i el passat en la posterior.
Durant una posta de sol,
que connecta el dia
amb la penombra.
I amb una figuració que llueix
sobre un fons abstracte.

Contra el determinisme

GARCIA, Juan

dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

És fàcil d'escollir 

el camí recte, la simetria,

veure-ho tot blanc o negre.

El que costa més és

 tenir en compte els matisos,

avançar de tort,

reunir els contraris.

El lliure albir no és 

a l'abast de tothom.

Des del pont

Fotografia meva de la resclosa que hi ha al pont 

entre Sant Fruitós de Bages i Navarcles

Interpretació de la imatge a D'allò bell, d'allò sublim

Tots els camins són bons per fer camí.

Miquel Martí i Pol

Vers inclòs dins el meu Instagram per al 

9è Premi Instapoema MMP de fotografia i poesia

Nuesa rica

Niporepte 418 Dànae dins Relats en català

L'artista arriba
al seu espectador
quan exagera.
Zeus guanya la princesa
voltant-la del seu or.