AGUS Calella de Plafrugell
Quan entres en la foscor,
l'enlluernament per la bellesa
d'aquesta Calella de cada estiu
perdura encara.
Amb les voltes que t'acompanyen
fins que les ombres acaben.
I aquesta connexió
amb el que t'és profund,
més enllà de l'embornal.
Les cases blanques del final
t'esperen amb impaciència.
Helena Bonals
Quan entres, llum
de l'estimada platja.
Ja ets a casa.
sa lluna
Entre el dia i la nit, les cases blanques.
Entre la claror i la fosca, hi ha la porxada.
Entre la terra i el mar: tornar a Calella!
Carme Rosanas
Arcos de sombras.
Pasajes de las horas.
Desnudamientos.
Fackel
Quins records que em porta aquesta imatge de Calella!
ResponEliminaQuan entres, llum
de l'estimada platja.
Ja ets a casa.
Bones festes, Helena.
Jo cada any hi he d'anar, a Calella, sa lluna!
EliminaBona setmana santa!
EliminaNo m'arriben els comentaris al correu, blogger cada vegada va pitjor.
EliminaJa saps, el Sr. Blogger fa el que vol... 🤦♀️
EliminaÉs una pena.
EliminaSota un cel de pedra i guix,
ResponEliminade pintura i records.
Per un camí
que la natura no ha fet
i entre cases trepitjat.
A l’espera
que l’ahir torni aviat
i em deixí repòs
per un proper demà.
Caminaré tan a poc a poc
com pugui,
com les cames em deixin,
com els pulmons agafin
l’aire per sobreviure,
entre tot allò que anhelem,
entre silencis que vull trencar
amb salutacions
i mans que es premen
abans que apareguin
els somriures i els petons.
Vull tornar a fer sempre més
el camí que algun jorn vam fer.
M'agrada molt el teu final, qui sap si.
EliminaMolt bonic.
ResponEliminaSempre tornar a Calella!
Entre el dia i la nit, les cases blanques.
Entre la claror i la fosca, hi ha la porxada.
Entre la terra i el mar: tornar a Calella!
Carme
EliminaSí, com Casablanca, Carme! M'agrada molt el vers del mig. Ara us publico a dalt. Moltes gràcies!
EliminaArcos de sombras.
ResponEliminaPasajes de las horas.
Desnudamientos.
Molt maco, Fackel! De principi a final.
EliminaDibuixo d’ombres
Eliminael terra de les blanques
parets d’arcades.
qui sap si...
Una havanera:
ResponEliminahi ha una claror que esclata
entre les ombres.
Un cant s’alça fort
Eliminamira de cara al mar
el sol reflexa.
qui sap si...
L'alba s'obri
ResponEliminaquan el sol s'alça
entre el passatge
de cases blanques.
Voltes entre foscor i llum,
quina meravella
per a caminar en penombra.
La faç de cada casa
reviu amb la llum,
em delecte mirant
els rajos del sol.
per a caminar en penombra.
La faç de cada casa
reviu amb la llum,
em delecte
En contrast amb l'obra dels porxos, ens crida la blancor de les cases, i el blau del cel i del mar. L'important és la connexió amb allò de més profund: els records, les evocacions, els anhels, la bellesa, la pau. L'art i la poesia, que no ens manquin mai. Gràcies.
ResponElimina