AGUS La Termica X dins Associació Fotogràfica Jaume Oller
Fent poesia és talment com si fes novel·la.
El que visc és la prosa, el pal sec.
Els versos, els serifs, aquells llocs buits
que vas trobant en els passatges
que no són més que allò que t'omple.
El teu diari personal és tot el que escrius,
el que condenses amb poques paraules.
Cada instant
ResponEliminaque em marca el que escric,
potser dóna nova vida a lletres,
mots, paraules
que segons ho vegis
et sonaran poemes o no.
Cada instant
que entri dins teu el significat
del que llegeixis mirant endavant,
seran per a tu,
allò que tu mateixa vols.
Cada instant
que el temps et doni
podrà ser estri del coneixement
que t’ofereix el pes de les paraules
que flueixin entre tu
i on estan escrites.
Cada instant
que et permet aquest exercici,
qui sap si...
Et serà realment profitós.
Cada instant, el del llamp del poema, qui sap si.
EliminaUn bon diari personal, la poesia. I tant que sí!
ResponEliminaCarme,
EliminaPer a mi també ho és la interpretació, el diari personal.
Vet aquí el secret de la poesia: saber condensar les emocions, amb belles paraules.
ResponEliminaSi a més el lector la sap interpretar, molt millor.
Xavier,
EliminaI no cal que interpreti sempre el mateix que l'autor del poema.
Abro el día
ResponEliminacon mirada confusa.
Diario ácrata
Molt pertinent aquest "Abro el día", Fackel. El que tu escrius al teu blog també és un diari.
EliminaNeix jorn apagat
Eliminas’encén amb ton bell mirar.
Que n’escriuràs?
Ja tens raó, ja. I sort en tenim.
ResponEliminacantireta,
EliminaAixò em deia un professor quan estudiava disseny gràfic i treballava a la tarda per pagar-m'ho.
Emocions en un pot petit que olora per tot arreu.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
El pot petit de la bona confitura, sa lluna.
EliminaLes idees naixen al voltant de la inspiració que t'ha fet el rellotge i també el pot. El diari el fan les paraules. Original sí que és.
ResponEliminaEnhorabona, Helena.
Una abraçada i fins demà.
Rafael,
EliminaA vegades faig el poema a partir d'una imatge, en aquest cas he cercat la imatge per al meu poema.
Moltes gràcies!
M'agrada l'associació d'idees que fas entre l'escriptura i la vida. No tan sols les lletres, també els espais buits, les titlles, els serifs, les caplletres, els culs de llàntia... És el conjunt del quadre, el que fa la pintura, no tan sols les figures i els colors, com els silencis formen part d'una simfonia. I en el fons de tot, la creativitat de l'artista, la sensibilitat, el record i els anhels. Poesía eres tú, que deia aquell.
ResponEliminaRamon,
Elimina"com els silencis formen part d'una simfonia": sobretot pels silencis, com quan et poses a recitar un poema i ho fas amb respecte.