En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 4 de març del 2024

Crítica a la raó pura


Imatge presa de la xarxa

Com una mitja taronja,
la del reflex en els versos
de la bellesa amb la bellesa.
Just a la mitjanit,
la que assenyala la fi d'un dia 
i el començament d'un altre.
Una lluna de mentida
però que val per mil veritats.

Helena Bonals


Luna coqueta.
Te miras en las aguas
como Narciso.

Fackel


A l'aigua quieta
el minvant hi reposa
molt lluny de casa.

Xavier Pujol

14 comentaris:

  1. Luna coqueta.
    Te miras en las aguas
    como Narciso.

    ResponElimina
  2. M'agrada molt, Fackel! És una gran interpretació. Te'l publico a dalt.

    ResponElimina
  3. A l'aigua quieta
    el minvant hi reposa
    molt lluny de casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També m'agrada molt, Xavier! Aquest "molt lluny de casa" és molt ben trobat.

      Elimina
  4. Un quart minvant
    viu a sota del pont.
    Ens el creiem
    encara que ens menteixi.
    Sempre veurem la lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "Digues que m'estimes encara que sigui mentida", Carme.
      M'agrada molt la teva tanka. La relació curiosa entre veure la lluna i el viure sota un pont, que van més junts que no sembla. La intempèrie ho permet.

      Elimina
  5. Em veig en un mirall
    que reflexa el desig
    del que temo,
    l’ombra d’allò més invisible
    que guarda la meva ànima,
    un sol de mitjanit
    que mai s’apaga
    i tant sols queda la lluna
    i el seu reflex com a solució
    i resposta a tot això.
    Un punt lluminós
    entre la resta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anònim,
      La lluna és sempre aquest punt lluminós que dius, el de la poesia. M'agrada molt el teu poema.

      Elimina
  6. Entre el seu reflex i ella mateixa, en fa una plena.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  7. Una bona i original inspiració sobre la lluna, que és una bellesa de poema.
    La lluna sota el pont
    llueix com un sol,
    qui vol veure-la
    que s'aprope al seu reflex.

    Enhorabona, Helena.

    Cordialment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rafael. La fotografia me l'ha passat la meva mitja lluna!

      Elimina
  8. M'agrada això "del reflex en els versos / de la bellesa en la bellesa". La poesia és això, i l'art: formalment són mentides, ficcions, representacions, ombres... però dintre nostre són capaces de generar-nos veritats que brollen, sentiments profunds, idees clares. Beneïda poesia.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...