Niporepte 387 El bes de la primavera
dins Relats en català
Lluna, dona i papallona
Bellesa fembra.
Només la primavera
pot igualar-s'hi.
Només la primavera
pot igualar-s'hi.
Hermenèutica
Amb el poema,
un intèrpret cercant
trobar-hi el fons.
Voliana que cerca
el nèctar dels teus llavis.
un intèrpret cercant
trobar-hi el fons.
Voliana que cerca
el nèctar dels teus llavis.
Obre vell hivern
ResponEliminabellesa esplèndida
de primavera.
Molt ben trobat això de "vell hivern"!
EliminaCerca el nèctar
ResponEliminade les teves paraules
per fer-les noves
en les paraules meves,
les més belles paraules.
Ho has copsat bé. Els llavis són metonímia de les paraules.
Elimina"Només" la primavera. Només la bellesa, només la poesia...
ResponEliminaNomés l'Helena.
Ui, Xavier, és maco com la primavera això que dius!
EliminaEl teu haiku i la tanka, estan molt ben inspirats. Ets una poetessa original. M'han agradat molt.
ResponEliminaCordialment.
Jo també he participat en aquest Niporepte. Ja em diràs si t'ha agradat la meua tanka.
EliminaUna abraçada.
Moltíssimes gràcies, Rafael!
EliminaLa teva tanka m'ha agradat molt, Rafael!!!
EliminaGràcies, Helena, per dir-me que t'ha agradat.
EliminaUna abraçada.
(Ja em diràs en la meua pàgina la teua opinió sobre el meu últim poema).
Soc sempre dona,
ResponEliminaperò de vegades
soc lluna,
soc papallona
soc bes
soc primavera.
És que la bellesa és en femení sempre, Carme!
EliminaSóc tot en u,
Eliminai se’n va amb el no res.
Polièdric el sol pinta de llum
la cara que vols veure
i el vent pot fer
que sentis el meu so
entre pensament
i pensament.
Sóc a cada instant la llum
Em quedo bocabadada de tanta bellesa.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
Moltes gràcies, sa lluna. És la bellesa de saber interpretar bé, mal m'està el dir-ho.
Elimina¿La primavera?
ResponEliminaBusca muy dentro de ti
cómo renaces.
Reviuen capolls
Eliminaen branques nues d’hivern
fent la nova flor!
M'agraden el teu haiku i la teva tanka, així com tots els poemes que s'hi han inspirat. És un plaer llegir les aportacions poètiques amb què tothom intervé. De llavi a llavi, de mirada a mirada, de boca a orella, la poesia, la bellesa i els sentiments es transmeten sense parar, i els intèrprets que hi sabeu copsar mons amagats ens ajudeu a gaudir-ne. Gràcies.
ResponEliminaM'han dit que sona eròtic el darrer vers, però no ho és, Ramon.
Elimina