M'ha fet pensar en el Riba jove: "Ulls meus, ulls que viviu goluts damunt mon rostre, / per vosaltres la imatge d'ella (...) / és davallada al cor..." Per a Riba, la poesia era "joc i foc". Tampoc tinc clar que s'hagi d'apagar (prou que s'apaga tot sol, de vegades).
Amb cel blau o cel roig, és més fàcil viure acompanyats de l'art.
ResponEliminaTotalment, Xavier.
EliminaTot té un inici i un final: l'art, l'amor a l'art i la vida.
ResponEliminaCarme,
EliminaParlo de l'art, com a metonímia de la poesia, amb la que m'han arribat al cor alguna vegada.
Salta la chispa.
ResponEliminaPrende el sotobosque.
Quedan rescoldos.
Fackel,
EliminaEl sotobosque seria l'inconscient, oi? M'agrada molt.
Jo no l'apagaria pas :)
ResponEliminaSalut !!.
Tu ets un home, Artur.
EliminaAllà (al cor), romandrà per sempre, potser més serè.
ResponEliminaAferradetes, Helena.
M'agrada molt el teu comentari, sa lluna!
EliminaM'ha fet pensar en el Riba jove: "Ulls meus, ulls que viviu goluts damunt mon rostre, / per vosaltres la imatge d'ella (...) / és davallada al cor..." Per a Riba, la poesia era "joc i foc". Tampoc tinc clar que s'hagi d'apagar (prou que s'apaga tot sol, de vegades).
ResponEliminaRamon,
EliminaJo he pensat més aviat en Gilabert de Próixita, per inspirar-me. Jo també penso que la poesia és "joc i foc"!
Tinc un fons al cor
ResponEliminaforadat de clor blau
per on s’escapen
il•lusions i somnis
que mai més retrobaré.
qui sap si.
Això no hauria de passar mai, qui sap si...
Elimina