En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 23 d’abril del 2023

Sant Jordi 2023


"L'amor és un ocell silvestre
que ningú no pot domesticar
i és completament en va cridar-lo
si li convé de refusar-hi
[...]
L'amor és un infant gitano
que mai no ha conegut cap llei.
Si tu no m'estimes, jo t'estime
Si jo t'estime, vés amb compte."

Carmen, òpera de Georges Bizet


Quan l'amor és viu
la rosa és closa.

Quan l'amor s'apaga
la rosa es bada.

Helena Bonals


Los navegantes
alcanzan una costa.
La llaman pasión.

Fackel

17 comentaris:

  1. Los navegantes
    alcanzan una costa.
    La llaman pasión.

    ResponElimina
  2. Espero que l'amor duri més que una rosa i si no és així, sempre ens quedarà el perfum.

    Bona Diada, nina!.🌹📖
    Aferradetes.

    ResponElimina
  3. Carmen, com l'Amor i els teus versos...son "indomables" !!.
    Bon Sant Jordi , Helena !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Moltes gràcies! M'agrada que mosseguin, els meus versos.

      Elimina
  4. L'amor és el motor. La rosa, per Sant Jordi, és la benzina.

    ResponElimina
  5. L'amor no pot apagar-se mai,
    perquè és com una rosa que sempre està.

    Cordialment.
    Rafael

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      "la lenta però irreversible destrucció de l'amor" s'escau més a mi.

      Elimina
    2. Bona vesprada, Helena: M'alegre que t'haja agradat la meua opinió. L'amor sempre perdurarà en el cor.
      Cordialment.
      Rafael

      Elimina
  6. El amor verdadero es como una rosa inmarcesible. La pasión si solo es el capricho del momento se apaga. Cuando todo se completa es el paraíso. Cuando en el amor se va la pasión queda una complicidad fraterna. Cuando la pasión se queda sola viene el vacío.

    Si nada existe llega la soledad y si se vive bien se encuentra el centro. Lo esencial.

    Todo es un misterio.

    Precioso poema, Helena...

    Interesante también tu poema, Fackel.

    Un abrazo a ambos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      Moltes gràcies. És un poema visual meu i una interpretació d'ell també meva.

      Elimina
  7. És molt bo el teu poema de la rosa. Fins i tot diria que m'hi identifico força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      El meu poema és una de les possibles interpretacions de la doble imatge. El llibre obert o tancat, la rosa oberta o tancada, fan molt de joc.

      Elimina
  8. Llibre obert, rosa closa, i a l'inrevés. Sí, l'important sempre és la rosa, però també les paraules alades, i de vegades les que volen més alt han nascut d'experiències doloroses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      És que la rosa és la poesia, les paraules alades! I les experiències doloroses les seves punxes.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...