En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 19 de març del 2022

Final de curs


Imatge dins Pexels

Llum redemptora,
de paraules que cremen,
talment els versos.
El solstici d'estiu,
d'atàvica bellesa.

(poema per a una tertúlia de poesia, sobre les nits de Sant Joan de la nostra infantesa)

14 comentaris:

  1. En llegir el teu poema he sentit l'olor del foc i de la pòlvora. I també el gust dels pinyons i de la fruita endolcida de la coca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      aquest poema va més enllà de la primavera que tot just comença, però veig que tu ja tens present el principi de l'estiu!

      Elimina
  2. Les paraules que cremen acaben sovint essent versos.
    Que bonica aquesta teva imatge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      he de confessar que m'he inspirat en un fragment de L'intrús de Xavier Benguerel, que s'esqueia molt aquí, i l'escaiença fa poesia.

      Elimina
  3. Que el fuego bello y útil
    no escape de nuestras manos.
    Tal mi anhelo para las palabras.
    De lo contrario se disuelve la belleza
    se extravía su utilidad
    nos priva de su calor
    convertidas ellas las palabras-llama
    en nuestras cenizas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt, Fackel. Hem de cuidar les paraules-flama per sobre de tot.

      Elimina
  4. Com a la foguera de Sant Joan, cremem lo que ja no serveix i de les cendres en ressorgeixin de noves i millors !.
    Salut ;)

    ResponElimina
  5. Una bellesa de versos que il·luminen com el foc cremant la foguera de Sant Joan. Una tanka preciosa i molt bonica.
    Atàvica? Què vol dir, no sé exactament. En el diccionari de sinònims i antònims, no la trobe.
    Gràcies per ser com ets.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael: Atàvic: "Que recorda o imita costums i formes de vida propis d'una altra època".
      Moltes gràcies!

      Elimina
  6. Qué bonito. Me encantan las hogueras de San Juan:

    Un beso enorme

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també, Ana, ja no n'hi han gaires com a la infantesa.

      Elimina
  7. "Paraules que cremen, / talment els versos"... La passió per la poesia, per l'art, per la vida.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...