En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 5 de març del 2022

Jugant amb el desert


Exposició d'art internacional Desert X AIUla, jugant amb el desert




Ayman Zedani

El mes d'abril
al desert més cruel.
Deseiximent.

 

Abdullah AlOthman

Com un miratge,
aquell reflex del cel
que és part pel tot.



Zeinab AlHashemi

Rocs facetats,
tresor en el desert,
por a la natura.




Claudia Comte

La travessia
del desert, amb graons
d'amor a l'art.

20 comentaris:

  1. Oh! quines fotos més impactants i que ben acompanyades pels teus versos!

    El meu preferit és el segon, el del miratge. Això de la part per tot em sembla sempre molt important.

    ResponElimina
  2. Bien te dejas inspirar por esos desiertos. ¿Por qué nos atraerán mentalmente tanto los desiertos? Mira que es territorio duro, sea de arena, pedregoso o de relaciones humanas.

    Por cierto, son autores árabes casi todos los fotógrafos, ¿no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      No són només fotògrafs, són artistes. I sí, la majoria són àrabs. Molt bons.
      El desert va molt bé per contrastar-lo amb aquests fils de color verd, amb roques facetades, amb una illa d'aigua o amb quadres abstractes. Tot és el mateix!

      Elimina
  3. Què bé jugues amb les imatges!.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Donen molt de si, aquestes imatges, sa lluna.
      Aferradetes!

      Elimina
  4. Una mirada diferent de la aridesa del desert...com un petit oasis que troben en el camí.
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Efectivament, totes les imatges menys una inclouen un oasi metafòric.

      Elimina
  5. Imatges gairebé surrealistes. I els haikus les acompanyen de misteri.

    ResponElimina
  6. Comparteixo el comentari de la Carme Rosanas. Fotos excepcionals i il·lustrades magistralment pels teus haikus. I també el segon és el que més m'ha impactat, però tots estan molt ben trobats. Ens alegres els dies amb la teva claror.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      A mi el que m'agrada més és el primer, inspirat en The waste land de T.S.Eliot.
      Moltes gràcies!

      Elimina
  7. Sí, jugues molt bé amb les imatges, les quals són molt originals i a la vegada pulcres.
    El que més m'ha impactat i agradat és l'últim. Més enllà de l'art.
    Cordialment

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Rafael! Faltaves tu per comentar.

      Elimina
    2. Gràcies a tu i a la teua bona amistat.
      És que a vegades em passen per alt i els dies volant... i no entre el teu bloc.
      Cordialment.

      Elimina
  8. El desert em produeix agorafòbia: per on podria fugir? L'arena m'eixuga la gola, qui em donaria beure? Soledat del desert... Les estrelles no s'hi deixen caure i la lluna fa ombra en les dunes canviants...
    Una abraçada, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho havia pensat, tot això que dius, Olga. Té molta força.
      Una abraçada.

      Elimina
  9. Qué bellos tus haikus. Preciosas las fotografías también...

    Una maravilla de versos

    Un beso enorme, Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els faig una mica a l'engròs! Són imatges molt potents.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...