En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 23 de març del 2022

Poesia visual

(Autors: DRCUERDA y ANNISET- La fábrica)


Sense saber
on et porta el viatge,
en tens certesa.


 

Sense cercar-te
et vaig trobar. I ja
no m'has deixat.





Tots dos fem u,
de vermell primavera
tot i l'edat.




Deixa't portar,
com un paral·lelisme
fa amb les paraules.




Vas més enllà
quan fuges del teu centre
de gravetat.


a

15 comentaris:

  1. Fackel23 de març del 2022, a les 15:52

    Ni Joan Brossa ni Francisco Pino lo harían mejor. Las imágenes son sugerentes y has estado acertada en tu gravedad, en tu paralelismo, en tu edad, en tu encuentro, en tu certeza.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals23 de març del 2022, a les 18:08

      Fackel,
      no són gaire literals, no descriuen exactament la imatge, estic contenta que t'agradin!

      Elimina
  2. sa lluna23 de març del 2022, a les 16:25

    M'agraden molt, especialment el darrer.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals23 de març del 2022, a les 18:09

      El darrer parla de no tocar de peus a terra, sa lluna. Segueixo a Kafka en això.

      Elimina
  3. artur23 de març del 2022, a les 19:46

    Molt ben trobats , versos i imatges es complementen a la perfecció.
    Salut ;)

    ResponElimina
  4. xavier pujol24 de març del 2022, a les 10:27

    Una bona ratxa d'inspiració.
    M'han gradat tots els haikus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 de març del 2022, a les 14:35

      Moltes gràcies, Xavier! Té mèrit que us agradin tots!

      Elimina
  5. Carme Rosanas24 de març del 2022, a les 20:17

    Quines fotos més suggeridores!
    Has sabut trobar un bon haikú per cadascuna. Tots molt encertats i adequats a les imatges (a mi em sembla molt millor que no siguin literals).

    Jo m'he enamorat especialment dels dos primers.

    ResponElimina
  6. Ana Muela Sopeña28 de març del 2022, a les 18:33

    Interesantes poemas visuales. Son originales y bellos.

    Me han gustado mucho.

    Un beso enorme, Helena

    ResponElimina
  7. KRT1 d’abril del 2022, a les 20:33

    Molt encertats! M'agrada "Sense saber / on et porta el viatge, / en tens certesa". És la sensibilitat de l'artista.

    ResponElimina
  8. Rafael Molero Cruz2 d’abril del 2022, a les 18:10

    Bells haikus, que m'han agradat molt.
    Ets una artista, Helena. El que més m'ha agradat és aquest:

    Sense cercar-te
    et vaig trobar. I ja
    no m'ha deixat.

    Que tingues un bon dia i fins a l'altra.
    Besos.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...