En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dijous, 24 de febrer del 2022

Crueltat


 El que et fa mal
també a la llarga et salva.
Ferida impune.



Delicadesa
amb la precisió
que et fa volar.



En el record,
l'essència del cactus
es manté viva.



Mitja taronja
que entremescla els extrems.
Lligam estret.



Mig ple, mig buit,
la gravetat en repte.
De sentit vessa.

a

16 comentaris:

  1. sa lluna24 de febrer del 2022, a les 14:51

    Una sèrie de haikus molt adients amb les fotos.
    Triaria el primer, el segon i el darrer.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals24 de febrer del 2022, a les 15:24

    Jo també prefereixo aquests, sa lluna!

    ResponElimina
  3. xavier pujol24 de febrer del 2022, a les 18:02

    Si no existís la poesia... què faríem?

    ResponElimina
  4. Carme Rosanas24 de febrer del 2022, a les 20:26

    Molt bons tots els haikus.
    El darrer és genial.
    De sentit vessa és una imatge molt potent.
    M'has fet pensar el "les paraules" que segons Espriu "vessen de sentit".

    ResponElimina
  5. Fackel24 de febrer del 2022, a les 20:58

    Acertados tus pies de foto poéticos, muy bien, sigue más. Chema Madoz es bestial. Trabaja mucho su composición previa. Son imágenes cargadas de meta literatura. Y de gran ironía.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals25 de febrer del 2022, a les 13:07

      Fackel,
      Darrerament no estava gens inspirada, m'he deixat anar en aquesta entrada!

      Elimina
    2. Fackel25 de febrer del 2022, a les 14:41

      Pues me parece formidable. Todo el mundo que escribe tiene imágenes en su mente o en vivo y directo, que para el caso es lo mismo. Las imágenes de la vida -vivida propia o ajena pero asimilada- son muy útiles.

      Elimina
    3. Helena Bonals25 de febrer del 2022, a les 16:26

      Moltes gràcies, Fackel!

      Elimina
  6. Rafael Molero Cruz28 de febrer del 2022, a les 19:16

    Totes les imatges són molt boniques i originals. I els haikus molt ben encertats i aconseguits. Ets una artista, Helena.
    Enhorabona.
    Ah!, sí, ja en tinc un nou relat editat. Quan pugues i tingues temps ja em diràs alguna cosa.
    Cordialment.
    Rafael

    ResponElimina
  7. Ana Muela Sopeña2 de març del 2022, a les 23:59

    Qué interesantes haikus. En esta serie creo que son tan importantes los versos como las imágenes. Así que es "Poesía visual".

    Enhorabuena
    Un abrazo grande

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de març del 2022, a les 19:02

      Ana,
      Sí, els versos crec que en la seva majoria no funcionarien sols, sense les imatges. És el que passa quan faig poesia interpretativa!

      Elimina
  8. KRT3 de març del 2022, a les 17:50

    Magnífiques combinacions de poesia i imatges. Ets una màquina! No paris.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de març del 2022, a les 19:02

      A vegades sóc una màquina, però no sempre, Ramon! Va com va.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...