En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 11 de febrer del 2022

La noia d'aire blau

(Títol manllevat d'una novel·la de Jordi Roig)

Tot poema
és una detenció,
ja que sostreu formes de la vida
per conservar-les en els versos.

Joan Brossa



 FOTIOS, Lisa
dins Pexels

És la maleta,
la coberta d'un llibre,
l'immens a dins.
Per si vas a repèl,
quan és de nit fa sol.

12 comentaris:

  1. Sempre l'immens a dins, fins i tot el sol que no s'hi pon mai...

    ResponElimina
  2. Realment com en el món de la fotografia, sempre hi haurà un paisatge que et tregui un somriure.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  3. Imatges fins a l'infinit. Com la poesia.

    ResponElimina
  4. Una foto en l'infinit com si fora un llibre. M'ha agradat molt per la seua interpretació de la immensitat.
    Una abraçada.
    Rafael

    ResponElimina
  5. Versos que encierran una paradoja.

    Un beso enorme, Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una paradoxa o un epítet, és el que hi ha en aquest poema, com ho has observat, Ana!

      Elimina
  6. Un joc de miralls per definir allò immens, inefable, immesurable. Sí, qualsevol nit pot sortir el sol, sobretot si vas a repèl del món.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...