En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dissabte, 5 de febrer del 2022

Entre escalf i fred


 ROENKAE, Anni dins Pexels,
cercant per "primavera"


Qui pot posar-li 
nom a tanta bellesa?
La primavera.

Xavi Martí


Quin equinocci
amb l'ànima desitges?
De primavera.

Helena Bonals

21 comentaris:

  1. Renacer siempre uno dentro de sí mismo, incluso sin equinoccio de primavera.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      He escollit "escalf" pel joc de paraules amb "fred".
      Estic contenta que t'agradin els dos haikus, a mi el de dalt m'agrada moltíssim!

      Elimina
  3. Potser sigui l'estació més maca, perquè desprès del cru fred de l'hivern, necessitem més que mai escalfar el cos, el cor i els ulls amb els seus colors.
    Molt macos els poemes.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      He escrit aquest poema perquè jo sempre l'estic esperant, la primavera.

      Elimina
  4. Que estimulant resulta la Primavera !!...que no ens manqui mai ;)

    ResponElimina
  5. Ahir vaig deixar un comentari i un haiku. Com et dia les màquines petites em fallen, se'm mengen els comentaris de tant en tant. Tots dos haikus m'agraden molt. Us ma llevo la bellesa i l’anhel per fer-ne un altre.

    Bella i present.
    L'anhel d'ella mai ens deixa.
    La primavera.

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. M'agrada moltíssim, Carme! Fas una síntesi de tots dos.

      Elimina
  7. Qué bonitos haikus. La primavera se acerca. El equinoccio será para todos un impulso revelador...

    Un beso y y acias por compartir

    ResponElimina
  8. Un haiku que alegra l'ànima quan ve la primavera. Es nota que t'agrada molt. Gràcies per compartir els teus sentiments.
    Una abraçada.
    Rafael

    ResponElimina
  9. La belleza de la primavera no solo es exterior sino interior. Nos recuerda que después de la muerte viene la renovación.

    Un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      La primavera m'agrada com a símbol del que ha estat la meva vida.

      Elimina
  10. Per sort, la primavera sempre torna. No la de les nostres vides, ai las, però ens en queda el record. Gaudim-ne i fem, de la intempèrie dels hiverns, esperança en el futur.

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...