En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimarts, 11 de gener del 2022

Traços segurs


 Imatge presa de la xarxa

Com a poeta,
si les arrels escapces,
també ho fas tu.
Dibuixant o escrivint,
la mina és el teu ésser.

17 comentaris:

  1. Per això s'ha de tenir sempre la mina ben esmolada.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  2. La mina se gasta, la mina se afila, la mina se vuelve a gastar...Se sequen o no las raíces lo que cuenta es el proceso de vitalidad donde realmente nos hacemos (y deshacemos)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben observat, Fackel. "Anar endavant/ com qui fa punta a un llapis. Progrés enrere" (això deia un haiku meu de fa uns quants anys...).

      Elimina
  3. Escriure al cel, el que surt de la terra.

    ResponElimina
  4. S'han de cuidar i mimar , les arrels i el llapis ! ;)
    Que et milloris aviat , Helena !!
    Salut ;)

    ResponElimina
  5. Precioso poema para cuidar la escritura y a nosotros mismos.

    Tienes un poema dedicado en mi laberinto. Se llama "Descubres la toementa". Espero que te guste.

    http://www.laberintodelluvia.com

    ResponElimina
  6. Les arrels importen molt, més que la mina i tot. Sense mina no podem deixar rastre però guardem tot el contingut. Sense arrels la mina pot deixar un rastre que no digui res...

    Molt ben trobat el teu poema i molt ben lligat amb la imatge (ben suggeridora per cert).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      Aquesta imatge me l'ha passat una blogger que ja sabia que em serviria! Gràcies pels teus comentaris!

      Elimina
  7. M'agrada molt la tanka, i el dibuix que la il·lustra. Sí, com diu la Carme, les arrels són bàsiques, perquè amb la mina (l'art) aboquem idees, sentiments, experiències... que hem aplegat del nostre substrat individual i col·lectiu. "No ens ve de la terra, i també de la terra", que deia en Raimon. Però sense la mina (l'ofici) no podríem llegar cap deixa als que ens vindran darrere.

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies, Ramon! "Conèixer i estimar un ésser humà és la font de tota saviesa", deia Evelyn Waugh.

    ResponElimina
  9. Has esmolat l'enginy, llevant cada a poc a poc l'acció dels treballadors. T'has ficat dins del dibuix, amb molta facilitat.
    Enhorabona per aquesta tanka, que és preciosa.
    Una abraçada.
    A veure, gràcies per la teua opinió sobre el meu relat "El veterinari". Sí, m'ho has dit molt bé. M'alegre que t'haja agradat.


    ResponElimina
  10. Los haikus y los tankas de te dan de maravilla.

    He vuelto a este poema que es precioso. Sabes ser concisa y elegante en este tipo de composiciones poéticas.

    Abrazos y felicidad

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      Darrerament no he publicat gaire, per això m'agrada que tornis a poemes anteriors. Rellegir sempre és bo!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...