En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 19 de gener de 2022

Tots els matins del món


 SION, Skyler dins Pexels

Contrast de l'alba
que és promesa i record,
garant de llum.

17 comentaris:

  1. Cada matí, la promesa es compleix... sempre!.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      Penso que promesa i record van junts, són les dues cares del mateix. És veritat que la promesa es compleix!

      Elimina
  2. Un Haiku precioso:

    Nada falta. Nada sobra. Da energía.

    Me encanta.

    Un beso y mucha felicidad

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, em fa molta il·lusió el teu comentari, Ana! Sobretot que diguis que res hi sobra ni hi falta.

      Elimina
  3. Molt bonic, Helena. Promesa i record junts és una troballa.

    Entre promesa
    i record, hi ha miracles
    de bells colors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      És que haver estat feliç, el seu record, és promesa per al futur.

      Elimina
  4. Hay siempre un instante incierto en el amanecer. No sabemos si estamos o no estamos. Para mí ese es el verdadero contraste. Luego, la mirada a la luz y el rumor de las abluciones purificadoras.

    ResponElimina
  5. Fackel,
    És com la primavera, el fred en lluita amb la calor, la fosca amb la claror en el cas de l'alba.

    ResponElimina
  6. Un poema excel·lent, perfecte, rodó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Ramon! El que és rodó és que sorprèn i convenç, com els personatges rodons d'una novel·la.

      Elimina
  7. Impossible de contradir, tota la raó !
    Salut ;)

    ResponElimina
  8. La luz ilumina tu Poesía.

    La belleza late en tus versos.

    Un beso enorme

    ResponElimina
  9. Ya... Es que a veces paso varias veces por el mismo poema.

    Un beso

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...