En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 14 de juliol del 2021

Submergir-se

COBO, Pedro dins Pinterest

 

L'instant aquell
que l'extrem es revolta
i no s'enfonsa.
Un peu que és captivat,
com el peu d'un poema.

22 comentaris:

  1. Una foto fantàstica que has sabut portar-la magistralment al teu poema.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, sa lluna! És una pintura que sembla una foto, normalment poso fotos, està bé de canviar!

      Elimina
  2. El teu instant està en el peu que t'inspira, quan està ofegant-se.
    Preciosa tanka en l'instant precís.
    Abraçades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rafael,
      Acaba ofegant-se, el peu, però té el seu instant de glòria. Que l'art fa perdurar.

      Elimina
  3. M'encanta!

    N'hi ha que sempre tenim un extem que es revolta, ja sigui peu o mà o neurona o pensament... i m'hi trobo, i doncs que duri...

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. Xavier,
      Un cop em van dir que sóc una poeta de cap a peus! M’ho has recordat.

      Elimina
  5. Interesante lo que dices. Es un poema misterioso...

    Un beso enorme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      Parlo del dret "a la pataleta". De no ser convencional del tot, de continuar sent una nena.

      Elimina
  6. Submergir-se en les paraules, per trobar els més bonics del pensaments.
    Salut !.

    ResponElimina
  7. La pintura em fa pensar en Ícar (i, de retruc, en el poema d'Auden "Musée des Beaux-Arts" sobre la caiguda d'Ícar). La gràcies dels bons poemes, com aquest, és saber copsar tot allò que es desprèn d'un sol instant efímer, i exposar-ho per mitjà d'uns mnts i unes imatges que ho facin perdurable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      He llegit el poema en anglès però no l'entenc gaire. Sí que el meu poema es pot relacionar amb Ícar, la teva cultura és inexaurible!

      Elimina
    2. Aquí he trobat una traducció del poema al castellà, i un interessant comentari de N. Comadira sobre el quadre de Brueghel i el poema d'Auden:

      http://elhacedordesuenos.blogspot.com/2016/01/musee-des-beaux-arts-de-w-h-auden.html

      https://www.ara.cat/opinio/narcis-comadira-caiguda-icar_129_1264954.html

      Elimina
    3. Ramon,
      Costa de veure Ícar caient a l'aigua en aquest quadre! El poema no l'entenc ni en castellà. I l'enllaç a l'Ara no el puc obrir.

      Elimina
    4. En el quadre ("Paisatge amb la caiguda d'Ícar", que Comadira explica que ara al Museu parisenc diuen que no és de Brueghel, sinó en tot cas una còpia d’un quadre seu), com bé dius, a Ícar, enfonsant-se en un racó, gairebé no se’l veu. En primer pla, un llaurador; després, un pastor amb el seu bestiar; i de fons, el mar amb un vaixell. El poema d’Auden constata que molt sovint no veiem (o no volem veure) les coses importants que estan passant, com ara el sofriment dels altres, mentre nosaltres mirem a una altra banda. El llaurador o algú del vaixell PODIEN haver vist una cosa extraordinària: un noi caient del cel; però cadascú anava a la seva i no s’hi van ni fixar. “Els vells mestres mai van anar equivocats sobre el sofriment” diu Auden, i observa que pot haver-hi algú que sofreix mentre algú altre menja o dorm o obre una finestra; que mentre alguns esperaven el naixement miraculós del Messies, altres nens patinaven indiferents sobre un estany glaçat; o que mentre torturaven algun màrtir, un cavall es gratava la picor contra un arbre. El llaurador i els mariners no van fer cas de la tràgica mort que s’esdevenia ben a prop seu. Conclou Comadira: “La història, amb el seu sofriment, passa i molts no gosem veure-la. I altres no volen.” Adjunto dos comentaris al poema.

      https://elvuelodelalechuza.com/2017/07/20/la-caida-de-icaro-y-el-sufrimiento-en-auden/

      https://hablardepoesia.com.ar/2017/07/07/auden-paisaje-con-caida-de-icaro/

      Elimina
    5. Moltes gràcies, com sempre, Ramon! Comadira ho explica molt bé.

      Elimina
  8. En l’hora exhausta
    quan la petja s’enfonsa
    esquitxa versos

    kefas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kefas,
      Aquest "esquitxa versos" m'agrada molt, perquè els versos són petits com les esquitxades. Sempre contra l'"hora exhausta" que mostra la pintura.

      Elimina
  9. M'agrada la imatge que dibuixes i la imatge que mostres, Helena. Que no falti mai l'extrem que es revolta perquè de ben segur perdríem el peu de la poesia.
    Abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      M'agrada això de dibuixar la imatge, perquè les il·lustracions són una forma d'interpretació.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...