En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

divendres, 25 de juny del 2021

Reflex

"Knowledge of self is the foundation of wisdom"


 SARAO, Navroop 

Vius per escriure,
ho fas per tu mateixa,
perquè voldries
un sentiment sinònim
al d'allò que llegeixes.

16 comentaris:

  1. Por supuesto que es un sentimiento, como es una consecuencia, como se trata de un viaje desde lo leído a lo asimilado, y allí un transbordo para plasmar nuevas ideas en una escritura de uno mismo. Tal vez se trate de un circulo dinámico que genera comprensión y sugerencias.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fackel,
      És un sentiment, però és un sentiment que jo voldria com els dels clàssics, i no hi arribo mai.

      Elimina
  2. El reflexes molt bé, em sembla impossible escriure sense llegir

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alfonso,
      En aquest poema ytambé hi ha coses que he llegit abans, i m'he fet meves.

      Elimina
  3. És com un cercle, llegeixes-escrius-llegeixes-escrius. gairebé la millor simbiosi.

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      Això és el que fem amb els blogs!
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Comparteixo totalment aquest sentiment i aquesta necessitat. Llegim i ens alimentem, escrivim i ens expressem i ens busquem. Sí, sobretot per a nosaltres mateixes. Gràcies, Helena!

    ResponElimina
  5. El problema de viure és que necessitem temps per respirar i el perdem per escriure, escriure, escriure...
    O es tracta de viure, viure, viure...
    Que cadascú triï la seva opció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier,
      Jo tenia un professor que deia que per què fer un poema d'amor si mentrestant pots estar cardant. En fi.

      Elimina
  6. A veces la escritura es superior a la vida. En ella nuestra vida se transforma en algo creativo. Hay una mutación de lo cotidiano. Se transforma en algo sublime gracias al acto mágico de escribir.

    ResponElimina
  7. Ana,
    La poesia és sempre superior a la vida, ens redimeix d'ella.

    ResponElimina
  8. Que ben expressat! Vius per escriure, escrius per a tu mateixa, cercant un sentiment semblant als que llegeixes. Jo hi afegiria: si és diferent al dels clàssics, no passa res: som les nostres vivències, les dels artistes ens ajuden a projectar-nos en les d'ells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Mai arribo a estimar tant com veig que fan els protagonistes de moltes obres, però crec que m'hi acosto molt. Tinc una gran generositat de cor.

      Elimina
  9. Tienes toda la razón. La poesía nos redime de la vida.

    Me quedo con tu frase, me la llevo y la conservo en mi cofre secreto.

    Un beso enorme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      Que l'art redimeix és una cosa que fa molt de temps que sé. Normalment els autors no són a l'alçada de la seva obra en les seves vides.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...