En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dilluns, 10 de maig del 2021

Fràgil esclat


 FREDERIC Proves 


Una rosella és a una rosa
com un diamant sense polir 
a una joia acabada.
Però, tot i ser més continguda,
és la protagonista de la primavera.
La seva senzillesa, la seva austeritat,
la seva manca de pretensions,
és el que més enamora.
I si la trobes a mils 
en un camp d'espigues verdes,
ja no et cal res més
per saber què és la bellesa.

14 comentaris:

  1. Regala tota la bellesa a qui la mira, i la pren de cop a qui la cull. Per això encara m'agrada més, quan veig els camps vermells de roselles, no en puc apartar la mirada. Com a exemple i definició de bellesa es impecable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m’agrada de collir les roselles, de seguida es fan malbé, Carme. Estem d’acord que un camp de roselles és la bellesa per antonomàsia!

      Elimina
  2. La primavera
    de passió s'adorna
    amb la rosella

    kefas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kefas,
      La rosella d’aquesta foto és especialment apassionada, trobo.

      Elimina
  3. Que bé que ho has expressat Helena.
    No em cal res més!

    ResponElimina
  4. I com la bellesa, efímera.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa lluna,
      Tu ho has dir, la rosella és efímera com la bellesa.

      Elimina
  5. "Su sencillez, su austeridad,
    su falta de pretensiones..."

    He ahí la clave, Helena. Es efímera. Pura gasa. Tenue y ligera, se enarbola sobre un tallo cómplice. Se sabe rebelde. Que nadie venga y me toque, es su clamor imperceptible. Pero es legión, y su sencillez se brinda como un ejemplo para los paseantes de los caminos. Se merece la amapola este homenaje que la has hecho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Fackel, pel teu homenatge al meu homenatge!

      Elimina
  6. La belleza habita en la sencillez. En la altivez la belleza de degrada y deja de existir...

    Preciosos versos

    Un beso grande, Helena
    Enhorabuena

    ResponElimina
  7. Molt d'acord amb el poema, profund de tan senzill i carregat de raó. La bellesa fràgil i efímera, sense pretensions, enamora. No tothom pot ser rosa (que també s'esfullen), però a qui li ha tocat ser rosella no se n'ha d'avergonyir: li correspon jugar un paper no menys important en l'equilibri de la natura i del món.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      Jo prefereixo la Toscana, el Bages, els turons i els camps verds de la Gran Bretanya per davant de les muntanyes exuberants de la Cerdanya, per molt que siguin considerades superiors. Les coses contingudes són el menys és més.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...