En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 14 de març del 2021

Com dos rius paral·lels

SÁEZ, Empar Mura dins Enfilant finestres

 

Entre tots dos,
el pany de la finestra,
el verd del mig
i les rústiques corbes
d'un camí poc fressat.

16 comentaris:

  1. Camí poc fressat com el de la poesia...

    M'agrada molt aquesta tanka!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf, Carme, hi he estat molta estona, em fa contenta que t'agradi! Això vol dir que no ha estat un esforç en va...

      Elimina
  2. Es treball ha donat fruits, com la primavera.

    Aferradetes, Helena.

    ResponElimina
  3. En llegir el títol creia que anaves a fer una referència explícita a Màrius Torres.
    En trobar la teva tanka m'ha agradat llegir-la, una, dues tres vegades.
    Tu i en Màrius Torres poesies paral·leles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Xavier, m'hi sento molt identificada, però ell és del millor en poesia catalana, n'he d'aprendre!

      Elimina
  4. Preciosos versos. Cada palabra es imprescindible. Nada falta y nada sobra.

    Un abrazo y un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ana,
      És en el meu més pur estil, la interpretació exacta de la fotografia!

      Elimina
  5. Un tanka que denota que hi ha poc trànsit en el camí de corbes que fan pensar. Ets molt artista, Helena.
    Saluts.
    Quan pugues en la meua pàgina de Relats en Català, tinc un nou poema.
    Gràcies.

    ResponElimina
  6. Ohh, gran alegria, Helena, que continui la inspiració!

    Abraçada,

    empar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Empar! És molt possible d'inspirar-se amb les teves finestres, tot i que hi estic estona.

      Elimina
  7. La poesia, l'art, són finestres que ens obren pas a un espai exterior inabastable, inacabable, perfecte. Són, en efecte, camins poc fressats, tan sols visibles per als poetes i els esperits sensibles. Obrim les finestres, i que tot flueixi en dues direccions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La finestra oberta és un motiu recurrent en tot el que jo faig, Ramon. I anar per camins poc fressats m'omple molt.

      Elimina
  8. Preciosa descripción de la imagen. Belleza y emoción en la palabra justa...

    Un beso grande

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt de fer poesia tot interpretant, Ana, moltes gràcies!

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...