GriFOLL CASSERRES Poble poema
dins Poètica crapulística
Vaig conèixer una nena
que no podia suportar
qualsevol cosa al seu costat
que es mogués, gat o gos.
De més petita, els seus pares
l’havien dut a casa uns amics
que tenien un gos perillós.
Que gairebé la mata.
Crec que aquesta nena sóc jo,
en relació amb els homes.
Hi ha homes que són veritables bèsties i que fan més mal que les mossegades dels gossos.
ResponEliminaN'hi ha alguns que no ho fan.
Xavier,
EliminaHi ha diferències, com en tot. Però la psicosi ja me l’han creat. Em sap greu pels que actuen de bona fe.
Com diu en Xavier, hi ha homes i homes.
ResponEliminaAferradetes, nina.
sa lluna,
Eliminasi ho dius tu, que ets dona, t’he de fer cas!
Indiscutiblement, hi ha homes i homes, jo t'ho confirmo, també.
ResponEliminaPerò, també és cert que les ferides profundes costen de curar i d'oblidar.
Més que ferida, tinc aprensió, Carme.
EliminaPenses quan eres xicoteta i no suportaves ni gat ni gos. Encara sort que no et va matar aquell gos. Això interprete del teu poema.
ResponEliminaJo en tinc, dos gossos i sis gates, què et sembla? I són molt dòcils.
Saluts i una abraçada.
Ah, sí! doncs quan pugues i tingues temps en la meua pàgina en tinc un nou relat... ja em diràs. Gràcies.
Rafael,
EliminaÉs una al•legoria!
Em comparo amb la nena, no sóc jo!
Encara no he pogut visitar-te, ja ho faré!
No es tindria que ser presoner de les pors, però segur, que algunes costen molt de superar. Força !.
ResponEliminaSí, Artur, és una fòbia!
ResponEliminaVenga hombre, no me lo creo. Hasta los hombres se pueden domesticar, guáu.
ResponEliminaFackel,
EliminaParlant de domesticar, que sàpigues que no participo més al teu blog per no violentar-me amb tu. Vas venir a dir en una entrada que Machado sí que era un exiliat, no com Puigdemont, s'entén. A mi Puigdemont, que molta gent li diu que és un home bo, que no me'l toquin. Jo sóc independentista fins a la mèdula. Em sap greu perquè escrius molt bé.
Haz lo que te pida el cuerpo hacer, Helena, no voy a llorar por ello. Por supuesto, me ratifico en el exilio verdadero, en el de Machado y miles de españoles con causa justa. Me sorprendo, eso sí, que cunda tanto la intransigencia. Si uno deja de hablar con otro por diferencia de criterios, vamos apañados. Conmigo no contéis para llegar a los garrotazos (cuadro de Goya)
EliminaPues cuida la médula, que solo hay una, pero también la verdadera, la biológica, y es fundamental para el cuerpo.
Està molt bé que "Conmigo no contéis para llegar a los garrotazos", perquè hi ha un cert tipus d'espanyol que sí que ens va pegar als catalans indefensos, tan indefensos com el pobre president Puigdemont si no fos pels belgues que saben que sí que és un exiliat com Machado. No és que sigui intransigent, és que xoquem directament.
Elimina