En llegir el títol creia que anaves a fer una referència explícita a Màrius Torres. En trobar la teva tanka m'ha agradat llegir-la, una, dues tres vegades. Tu i en Màrius Torres poesies paral·leles.
Un tanka que denota que hi ha poc trànsit en el camí de corbes que fan pensar. Ets molt artista, Helena. Saluts. Quan pugues en la meua pàgina de Relats en Català, tinc un nou poema. Gràcies.
La poesia, l'art, són finestres que ens obren pas a un espai exterior inabastable, inacabable, perfecte. Són, en efecte, camins poc fressats, tan sols visibles per als poetes i els esperits sensibles. Obrim les finestres, i que tot flueixi en dues direccions.
Camí poc fressat com el de la poesia...
ResponSuprimeixM'agrada molt aquesta tanka!!!
Uf, Carme, hi he estat molta estona, em fa contenta que t'agradi! Això vol dir que no ha estat un esforç en va...
SuprimeixEs treball ha donat fruits, com la primavera.
ResponSuprimeixAferradetes, Helena.
Moltes gràcies, sa lluna!
ResponSuprimeixEn llegir el títol creia que anaves a fer una referència explícita a Màrius Torres.
ResponSuprimeixEn trobar la teva tanka m'ha agradat llegir-la, una, dues tres vegades.
Tu i en Màrius Torres poesies paral·leles.
Sí, Xavier, m'hi sento molt identificada, però ell és del millor en poesia catalana, n'he d'aprendre!
SuprimeixPreciosos versos. Cada palabra es imprescindible. Nada falta y nada sobra.
ResponSuprimeixUn abrazo y un beso
Ana,
SuprimeixÉs en el meu més pur estil, la interpretació exacta de la fotografia!
Un tanka que denota que hi ha poc trànsit en el camí de corbes que fan pensar. Ets molt artista, Helena.
ResponSuprimeixSaluts.
Quan pugues en la meua pàgina de Relats en Català, tinc un nou poema.
Gràcies.
Més que artista sóc intèrpret, Rafael!
SuprimeixOhh, gran alegria, Helena, que continui la inspiració!
ResponSuprimeixAbraçada,
empar
Gràcies, Empar! És molt possible d'inspirar-se amb les teves finestres, tot i que hi estic estona.
SuprimeixLa poesia, l'art, són finestres que ens obren pas a un espai exterior inabastable, inacabable, perfecte. Són, en efecte, camins poc fressats, tan sols visibles per als poetes i els esperits sensibles. Obrim les finestres, i que tot flueixi en dues direccions.
ResponSuprimeixLa finestra oberta és un motiu recurrent en tot el que jo faig, Ramon. I anar per camins poc fressats m'omple molt.
SuprimeixPreciosa descripción de la imagen. Belleza y emoción en la palabra justa...
ResponSuprimeixUn beso grande
M'agrada molt de fer poesia tot interpretant, Ana, moltes gràcies!
Suprimeix