En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 14 de març de 2021

Com dos rius paral·lels

SÁEZ, Empar Mura dins Enfilant finestres

 

Entre tots dos,
el pany de la finestra,
el verd del mig
i les rústiques corbes
d'un camí poc fressat.
a

16 comentaris:

  1. Carme Rosanas14 de març de 2021, a les 21:53

    Camí poc fressat com el de la poesia...

    M'agrada molt aquesta tanka!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de març de 2021, a les 22:05

      Uf, Carme, hi he estat molta estona, em fa contenta que t'agradi! Això vol dir que no ha estat un esforç en va...

      Suprimeix
  2. sa lluna15 de març de 2021, a les 0:02

    Es treball ha donat fruits, com la primavera.

    Aferradetes, Helena.

    ResponSuprimeix
  3. Helena Bonals15 de març de 2021, a les 13:41

    Moltes gràcies, sa lluna!

    ResponSuprimeix
  4. xavier pujol15 de març de 2021, a les 19:38

    En llegir el títol creia que anaves a fer una referència explícita a Màrius Torres.
    En trobar la teva tanka m'ha agradat llegir-la, una, dues tres vegades.
    Tu i en Màrius Torres poesies paral·leles.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals16 de març de 2021, a les 18:46

      Sí, Xavier, m'hi sento molt identificada, però ell és del millor en poesia catalana, n'he d'aprendre!

      Suprimeix
  5. Ana Muela Sopeña17 de març de 2021, a les 14:30

    Preciosos versos. Cada palabra es imprescindible. Nada falta y nada sobra.

    Un abrazo y un beso

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de març de 2021, a les 18:43

      Ana,
      És en el meu més pur estil, la interpretació exacta de la fotografia!

      Suprimeix
  6. Rafael Molero Cruz21 de març de 2021, a les 15:28

    Un tanka que denota que hi ha poc trànsit en el camí de corbes que fan pensar. Ets molt artista, Helena.
    Saluts.
    Quan pugues en la meua pàgina de Relats en Català, tinc un nou poema.
    Gràcies.

    ResponSuprimeix
  7. Empar22 de març de 2021, a les 10:53

    Ohh, gran alegria, Helena, que continui la inspiració!

    Abraçada,

    empar

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals22 de març de 2021, a les 12:05

      Gràcies, Empar! És molt possible d'inspirar-se amb les teves finestres, tot i que hi estic estona.

      Suprimeix
  8. KRT4 d’abril de 2021, a les 12:24

    La poesia, l'art, són finestres que ens obren pas a un espai exterior inabastable, inacabable, perfecte. Són, en efecte, camins poc fressats, tan sols visibles per als poetes i els esperits sensibles. Obrim les finestres, i que tot flueixi en dues direccions.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals4 d’abril de 2021, a les 20:51

      La finestra oberta és un motiu recurrent en tot el que jo faig, Ramon. I anar per camins poc fressats m'omple molt.

      Suprimeix
  9. Ana Muela Sopeña19 d’abril de 2021, a les 0:45

    Preciosa descripción de la imagen. Belleza y emoción en la palabra justa...

    Un beso grande

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena Bonals19 d’abril de 2021, a les 21:24

      M'agrada molt de fer poesia tot interpretant, Ana, moltes gràcies!

      Suprimeix

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...