En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

diumenge, 28 de març de 2021

La bellesa és a l'interior


 LUCIANI, Tony La dona de la màscara
dins Niporepte 316 Relats en català

La pell solcada
del teu rostre em recorda
l'erosió
de l'argila. El fang,
la careta amb què et tapes.

Helena Bonals

Hi ha dos poemes.
Entre el títol i el tanka.
És fum el títol
És aigua de vida
el que flueix al tanka.

Kefas

18 comentaris:

  1. Sempre la bellesa és i ha de ser a l'interior. A mi m'agrada veure-ho així.

    Sota una pell tan solcada hi pot haver una immensa bellesa. O al menys ens agradaria que hi fos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carme,
      No està precisament de moda, que la bellesa és a l'interior. Ho hem de defensar.

      Suprimeix
  2. La bellesa i la vellesa van de la mà.
    Cada solc són experiències viscudes.

    Aferradetes, Helena.

    ResponSuprimeix
  3. La frase "La bellesa és a l'interior" la defenso des de que tenia 15 anys.
    Fa 50 anys que, en aquest aspecte, no he canviat de pensament.

    ResponSuprimeix
  4. Qué bueno. Yo no sé si las arrugas de la vejez son una careta como bien dices o son la esencia ya gastada. Las decepciones de la vida. Los surcos que el sufrimiento deja.

    Dicen que no dejamos de bailar por ser viejos sino que nos hacemos viejos por dejar de bailar.

    Me ha encantado tu poema.

    Felicidades
    Una abraçada, Helena...

    ResponSuprimeix
  5. Hi ha dos poemes.
    Entre el titol i el tanka.
    És fum el títol
    És aigua de vida
    el que flueix al tanka

    kefas

    ResponSuprimeix
  6. Hi ha bellesa en una pell arrugada, perquè la sent com a fang, però no ho és. Un tanka preciós i molt filosòfic, Helena.
    SAluts i abraçades...

    ResponSuprimeix
  7. Un poema magnífic. Plenament d'acord amb la bellesa interior, i amb la identificació "bellesa-vellesa", que és molt més que una homofonia. També aprofito per saludar en Kefas, també sempre tan encertat en els seus versos. Bona Pasqua a tothom!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ramon,
      El Kefas és del Bages, com tu!
      Moltes gràcies! És d'aquells poemes en què dic el que dic amb com ho dic, com em va ensenyar un poeta.

      Suprimeix
    2. El conec de fa molts anys, en Kefas... És un savi, un filòsof i un poeta més que agut, esmolat. Amb tots els que comparteixen llurs versos amb tu, feu un equipàs de primera divisió!

      Suprimeix
  8. Per a tu, doncs, fang i argila no són el mateix.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí que són el mateix, però diferent. Com el vermell i el roig.

      Suprimeix

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...