En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 10 de febrer del 2021

Del dit al fet


Niporepte 313 dins Relats en català


Vaig convertir-me,
sentir la poesia,
quan pel bell mig
vaig obrir un poemari.
Ja mai no m'ha deixat.

Helena Bonals

Els dits s'esmunyen
pels llavis de paraules
Plaer solitari

Kefas

19 comentaris:

  1. No et deixa perquè et vaig convertir i continua amb tu.
    Saluts.

    ResponElimina
  2. Em puc excedir en el llenguatge? La poesia pot arribar a ser orgasmàtica.

    ResponElimina
  3. Xavier,
    A banda d’sixò que dius, la poesia és un art molt auster, fàcil de dur a terme,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho deia per la intencionalitat de la fotografia.

      Elimina
    2. Xavier,
      Doncs ara que ho dius, molt ben pensat. Tot i que a mi em costa de veure intencionalitats com aquesta!

      Elimina
    3. Creia que el títol "del dit al fet" anava per aquí...

      Elimina
  4. Sempre hi ha un moment que marca un canvi, i sovint és agradable de recordar-lo. Quan trobem alguna cosa que val la pena, com la poesia, ja no la podem deixar, tampoc no volem, esclar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      És com enamorar-se, cal sempre l’a priori, allò que no es pot aprendre, que diu Alberoni.

      Elimina
  5. No sóc conscent de la meva entrada a la poesia. Diria que no hi ha "un" moment, més aviat una sèrie espigolada de situacions on em vaig trobar davant d'un poema -oral, segurament, primer- i em va provocar unes sensacions que no havia sentit abans en la prosa... Sigui com sigui, beneït el moment de capbussar-s'hi!

    ResponElimina
  6. August,
    És curiós que entressis primer en la poesia oral, que sempre costa més!

    ResponElimina
  7. Els dits s'esmunyen
    pels llavis de paraules
    Pler solitari

    kefas

    ResponElimina
  8. Endinsar-se en la poesia, en la literatura, en l'art... deu ser com ser abduït per una força extraterrena. Sentir-ne captivat, atret, endut i posseït. M'agrada fullejar els llibres, i l'olor dels llibr4es vells (un e-book no serà mai igual, l'únic avantatge és el cercador de paraules, que estalvia molt temps).

    ResponElimina
  9. Leer poesía es una manera de amar la vida. Escribir poesía es una manera de crear y abrazar otra forma de contemplar la realidad.

    Un beso

    ResponElimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...