En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
—Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)

dimecres, 25 de novembre del 2020

Vibrant en tu


 GARCIA, Juan dins


Quan jo transito,
la meva ombra tendeix
a ser la lluna
d'aquell qui em llegirà.
El bumerang de l'art.

Helena Bonals


La bona lluna
és al cel amb estrelles
mig embastades
pel fil de les paraules
que en la mirada dansen

Kefas

15 comentaris:

  1. Un Boomerang de més d'un viatge... torna i retorna més d'un cop.

    ResponElimina
  2. La bona lluna
    és al cel amb estrelles
    mig embastades
    pel fil de les paraules
    que en la mirada dansen

    kefas

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kefas,
      Te l'he inspirat jo, aquest poema, o el Niporepte?

      Elimina
    2. On es parla de la lluna?
      La mandra l'ha posat al nipo. Ara hi ha el que toca.

      Elimina
    3. Oh!

      Miro un bassal. Hi transita una ombra i l'aigua es mou i espurneja la llum. Com una lluna rodejada d'estrelles que til•lilegen mentre la meva mirada tracta, en va, de descriure el que veu.

      Però potser no és això el que tractava de transmetre, potser quan t'he llegit el meu cap se'n ha anat cap a una altra imatge.

      Potser perquè amb la poesia no tractem d'explicar res, sino fer nèixer en el lector, i nosaltres som els primers lectors del que escrivim, la sensacio de que acaba de descobrir una percepció que no sabia  que tenia.

      Pot ser que si o pot ser que no. Em fa feliç saber que molt de tant en tant, algú llegeix una composició que és fruit de totes les coses que abans he llegit i pensat, i la sensació que rep li fa exclamar "Oh!"

      kefas

      Elimina
    4. Tu tens mandra d'escriure, Kefas? Però si sembla que la teva poesia sigui inexhaurible!
      Estic d'acord amb el que expliques.

      En les llàgrimes
      s'ofeguen tots els dubtes
      de la raó

      Parles de la Crítica a la raó pura de Kant? No l'entenc, aquest haiku, però m'agrada molt!

      Elimina
  3. Helena, m'agrada el que escrius perquè em fas pensar molt. Ja sé que és la pròpia interpretació la que val, però a vegades em quedo amb el dubte de si he entès la teva intenció. Tot i així... boomerang, art, lluna, ombra i paraules... La combinació em sembla ideal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Teresa,
      Per si et serveix, el transitar és la vida, l'ombra la poesia, la lluna el reflex, i per associació, el reflex del sol, aquelles persones que admiro i sé que em llegiran algun dia. El boomeramg, quan el sol és la lluna i la lluna el sol.

      Elimina
  4. La lluna sempre ens fa somniar.... què no faran els teus versos !.
    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      Moltes gràcies! La meva identificació amb la lluna ve de lluny...

      Elimina
  5. Si l'art no és bumerang, l'efecte és incomplet. L'artista projecta imatges, sons, músiques, formes... que fan efecte en algú altre. Però si aquest efecte no retorna, de la manera que sigui, a l'emissor, alguna cosa s'ha perdut. Ara bé, quan l'emissor desapareix per llei de vida, la seva obra perviu i continua fent efecte sense possibilitat de "feedback". M'agrada, això que l'ombra tendeixi a esdevenir la lluna del futur lector. Sempre em sorprens, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon,
      el bumerang és la gràcia de l'art, i ara veig que s'escriu sense les dues o! Ara ho canvio.

      Elimina

Entrada destacada

El meu primer sonet

Allò que vaig construir amb tu en els anys era fràgil com un castell d'arena. Però aquella onada que el cobrí de pena no sabia pas qu...